Apoc menys d’un any de les eleccions municipals, la ciutadania faria bé de contraprogramar les campanyes propagandístiques dels grups polítics atribuint-se mèrits perquè, passat vacances, els governs exhibiran l’obra feta i la programada si els tornen a elegir, mentre que els grups a l’oposició denunciaran les mancances i els incompliments del govern dels darrers quatre anys, adduint que amb ells no s’hauria anat tan malament. Uns i altres rivalitzaran en propaganda per anar guanyant adeptes. Per això cal que el ciutadà, el contribuent, comenci a passar comptes de l’actuació dels diferents grups municipals, en prevenció de no caure en la potineria de segons quins missatges electorals. Al seu torn, els grups que pretenguin governar (cal entendre que tots els que es presenten a unes eleccions), faran bé si fixen molt clar els objectius que els distancien dels seus adversaris, precisament per no contribuir involuntàriament a l’aparició de propostes que arreu es van consolidant amb missatges planers, populistes que comporten una regressió de drets fonamentals.
A l’Ajuntament de Manresa, per exemple, li urgeix explicar molt i molt bé quina és la seva política en seguretat ciutadana i què fa per combatre, eficientment, l’incivisme que malmet la convivència, o la delinqüència que les estadístiques oficials neguen que creix, però que sectors ciutadans denuncien dia sí dia també. Algú sense identificar ha aconseguit instrumentalitzar el neguit convocant una manifestació de suport als «representants de la ciutadania» que es reuniran amb l’alcalde per exposar-li «amb contundència» que cal buscar una solució, perquè, si no, «perdrem Manresa i nosaltres inclosos». L’alcalde sabrà què ha de fer, a més a més de donar la cara. I que l’oposició es mulli també serà bo.
Un altre assumpte que exigeix rebre explicacions molt ben argumentades és el rècord d’usuaris dels serveis socials municipals: 17.300 (un de cada quatre manresans) el 2021. Un tema extremadament sensible, com assenyalava Marc Marcè (5 d’agost), perquè si bé és lloable l’esforç municipal per atendre els ciutadans necessitats, també és certa la cronificació d’un problema que Creu Roja i Càritas ja van advertir fa anys. O hi ha un dèficit estructural en la generació d’oportunitats, o hi ha una deficient política en el bon ús dels recursos. L’objectiu d’aconseguir més diners collant més el contribuent l’hauran d’explicar molt bé, com escrivia el mestre Domènech dijous passat. Però anar enrere, quan el ministre Escrivà diu que «la falta de treballadors dificulta el creixement» en un país amb tres milions d’aturats, fa la farina plana a aquells que la saben llarga a l’hora de desestabilitzar. Ja cal que parlin clar, ja...
