Quiosc

Regió7

toni mata

De Marita a Sydney

S’ha obert un debat interessant en el món de l’atletisme després de l’exhibició de l’atleta nord-americana Sydney McLaughlin en la final dels 400 metres tanques dels Mundials d’Eugene celebrats el mes passat. Amb una marca de 50.68 va continuar rebaixant a límits inimaginables la seva plusmarca mundial, i va assolir un registre amb el qual hauria avançat les dues últimes classificades en la final dels 400 metres llisos. Fa 37 anys, a Canberra, en el transcurs de la ja extinta Copa del Món, Marita Koch, representant de l’Alemanya comunista, la RDA, va fixar en 47.60 el rècord mundial dels 400 metres, una barrera a la qual les millors velocistes de les dues generacions següents ni tan sols s’hi han apropat: Saiwa Eid Naser va fer 48.14 al Mundial de Doha el 2019 però no va ser a Tòquio sancionada per no estar localitzable tres cops per a controls antidopatge; Marie-José Perec va fer 48.25 a la final olímpica d’Atlanta 96; i Shaunae Miller 48.36 en la de Tòquio l’any passat.

Pesa sobre Koch l’estigma del dopatge sistemàtic dels països del teló d’acer. Però les seves marques, com les d’altres atletes que van aconseguir registres siderals com Jarmila Kratochvilova, Natalia Lisovskaia i Stefka Kostadinova, continuen vigents. Invalidar-les és inviable, només cal confiar que l’evolució de l’atletisme femení un dia permeti batre i abatre aquests guarismes. I una candidata a esborrar Marita Koch de la taula de rècords és Sydney McLaughlin: després d’aconseguir-ho tot als 400 metres tanques, es plantejarà córrer la volta a la pista sense obstacles en menys de 47.60? Els Jocs de París serien un escenari immillorable.

Compartir l'article

stats