El que fa que un país sigui cívic i civilitzat no és una genètica que fa que els seus ciutadans siguin més responsables de forma natural sinó que, en un moment donat, s’hi van establir lleis, es van fer complir, van ser útils, i el seu compliment s’ha convertit en costum. És justament el contrari del que passa en un país de pandereta, que és aquell on el govern dicta normes que no pot fer complir, sap que ningú no les complirà, i la població dona per descomptat que no cal complir-les. A Catalunya hem arribat a un nivell de septentrionalitat considerable i les normes, en general, es compleixen, cosa que ha quedat prou clara durant la pandèmia. Però s’està alçant una enorme excepció al metro de Barcelona, un lloc pèssim per permetre que s’imposi la meridionalitat perquè el que passa allà dins marca una certa exemplaritat i ho veu gent de tot arreu. O sigui: la mascareta és obligatòria al transport públic, i aquesta obligatorietat es compleix fil per randa, per exemple, al bus de Manresa. En canvi, al metro de Barcelona és molt habitual veure gent, des de joves locals fins a grups de guiris, ignorant completament la norma. I no passa res. No sé si és important portar-la o no. Però si no la fan portar, que n’aixequin l’obligació. Millor això que permetre que can fanga sigui, a més, can pixa.
