Aquesta va ser l’eixerida resposta d’un escolà de Montserrat, quan el monjo, P. Jordi Castanyer, professor de l’Escolania, va preguntar a classe quin nom tenia el nexe que uneix el fetus i la mare durant l’embaràs. El noi, que no va dubtar gens ni mica en respondre la pregunta, va confondre «umbilical» amb «dominical».
He recordat aquesta simpàtica anècdota, perquè durant el confinament degut a la covid-19, molts mossens van fer mans i mànigues per retransmetre l’Eucaristia per la xarxa, un molt bon servei que oferiren, perquè els malalts, els ancians i tots els qui es trobaven a casa, confinats, poguessin seguir la missa a l’ordinador.
Ara però, quan la pandèmia està més o menys controlada, molts cristians continuen seguint la missa per YouTube, sense fer acte de presència als temples.
És bo que els ancians i els malalts segueixin la missa per la xarxa, degut a la fragilitat dels anys o de la malaltia, que els impedeix de fer-se presents als temples. Però els deixebles de Jesús que segueixen l’Eucaristia per la xarxa, sense aplegar-se a les parròquies, estan perdent el cordó dominical, és a dir, allò que uneix els cristians, com a fills de Déu, a la mare Església, de la mateixa manera que el cordó «dominical» (que deia l’escolà), uneix el fetus a la mare.
Per la importància de ser-hi presents, els Fets dels Apòstols remarquen que les primeres comunitats cristianes «prenien part amb assiduïtat en la fracció del pa» (Ac 2:42), és a dir, a l’Eucaristia, que celebraven a les cases. I la Carta als Romans demana als deixebles de Jesús d’assistir sempre a la pregària (Rm 12:12). I és que si l’Eucaristia és el centre, la font i el cimal de la vida cristiana, no podem deixar «d’assistir a les reunions, com alguns ho han pres per costum» (He 10:25), com feien ja alguns fa dos mil anys i com ho destacava la Carta als Hebreus.
L’Eucaristia, sobretot la dominical, hauria d’aplegar, presencialment, els deixebles de Jesús en una assemblea de lloança i d’acció de gràcies, tal com el Senyor ens ho va manar en instituir l’Eucaristia, quan digué: «Feu això en memòria meva» (Lc 22:19). Per això és tan important ser-hi presents a la missa i no només per mitjà d’internet.
I és que no és el mateix veure el Barça al Camp Nou o el Baxi Manresa al Nou Congost, que per televisió. L’ambient, les sensacions, l’emoció i la passió per animar l’equip, no són les mateixes asseguts al sofà de casa, que a l’estadi . Com no és el mateix «veure» la missa per internet, que aplegar-se al voltant de l’altar, a la parròquia. Per això, és bo que siguem, presencialment, a l’Eucaristia, per enfortir el cordó dominical que ens uneix (com a fills de Déu) a la nostra mare Església.
