Quiosc

Regió7

Victor Feliu

BROGIT

Víctor Feliu i Ferrer

Activista

La fidel claca

El juliol passat, al Congrés dels Diputats a Madrid va representar-se «l’estat de la Nació». Durant tres dies es van escoltar les meravelles de qui governa, els maleficis de qui no governa i els somnis de qui no governarà mai.

Com ja és habitual en qualsevol de les representacions al Congrés els aplaudiments , les reprovacions i les interrupcions formen part del xou parlamentari. Freqüentment s’aclamen les intervencions pròpies i s’escridassen les intervencions contràries. Les respectives claques sempre estan predisposades per ovacionar-se a si mateixes i per esbroncar a l’adversari. Amb la seva gresca contribueixen a fer una mica més suportable les soporíferes sessions parlamentàries.

Són bons imitadors/es d’aquelles històriques claques que fa uns quants anys sovintejaven als teatres del Paral·lel a Barcelona. Ara s’han actualitzat a la sala magna del Congrés a la Carrera de San Jerónimo a Madrid. A la claca del Paral·lel se’ls contractava per aplaudir i així poder entrar gratuïtament a l’espectacle. A la claca de la Carrera de San Jerónimo se’ls recompensa amb l’escó i un bon salari. Qüestió de fidelitats. Ep! Tot plegat dit irònicament però amb tot l’afecte i respecte per a ses senyories.

En el decurs de la sessió de «l’estat de la Nació» el protagonista principal va sorprendre als rivals amb un guió inesperat. Per sorpresa va anunciar alguns compromisos que van descol·locar a la competència. En la seva intervenció va explicar l’aplicació d’un nou impost a les grans companyies de l’electricitat, el gas, el petroli i també al sector de la Banca.

Uns impostos semblants ja fa temps que s’estan aplicant en altres països europeus. Aquí sempre es va amb retard. I com que aquí ens agrada ser diferents l’impost tindrà un caràcter temporal, només per 2 anys. Un impost passatger.

Com era d’esperar aquest anunci ha incomodat als més poderosos. El qui més tenen sempre volen tenir-ne més. Ja comença a ser hora que qui obté grans beneficis exprimint i escanyant als consumidors contribueixin una mica més a finançar els serveis públics dels quals ells se’n beneficien.

Caldrà estar a l’aguait per veure com s’aplicaran les mesures anunciades. Ja se sap que aquestes grans empreses i entitats financeres mai estan disposades a veure disminuir els seus sucosos beneficis. Així, doncs, molt atents perquè el nous impostos no acabin repercutint –com sempre passa– als consumidors dels serveis. Temps al temps.

Amb l’impost a les empreses energètiques el govern espera obtenir 4.000 milions d’euros en dos anys. I amb l’impost a les grans entitats financeres s’espera obtenir 3.000 milions d’euros també en dos anys. Ara s’haurà de veure com s’invertirà la recaptació. El Consell de Ministres del passat 5 de juliol va aprovar un crèdit extra de 1.000 milions d’euros per al Ministeri de Defensa. A la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid el president del govern espanyol es va comprometre a incrementar la despesa militar. La guerra a Ucraïna és l’excusa perfecta per justificar moltes coses injustificables.

Compartir l'article

stats