L a Bonavista manresana serà la «plaça dels sis alcaldes», o la magna obra serà completada per un setè, o un vuitè? Aquesta setmana han començat els treballs per enderrocar els penúltims edificis, entre la carretera de Vic i els carrers de Verdaguer i del Bisbe Comes, i quan ho enllesteixin només restarà supervivent una nau de planta baixa, tot plegat pendent del pla urbanístic que ha de dissenyar el futur de l’espai. S’ha arribat fins aquí al llarg de trenta-sis anys d’adquisicions d’immobles per part de l’Ajuntament, la primera el 1986 quan governava Joan Cornet. En el seu mandat se’n van comprar dos, cinc en els de Juli Sanclimens, un en temps de Jordi Valls, dotze en els consistoris de Josep Camprubí, un en el de Valentí Junyent, i l’últim en el de Marc Aloy. Tots els alcaldes de l’actual període democràtic han fet la seva aportació a una cadena en la que sovint les gestions iniciades per un les ha completat un altre, perquè tots ells han entès que l’endreça de la transitada cruïlla era un objectiu estratègic per a la ciutat. Estratègic... i a llarg termini, perquè trenta-sis anys i sis alcaldes són molts anys i molts alcaldes. Després d’aquests enderrocs encara quedarà dempeus una botiga de mobles del carrer Verdaguer, i caldrà redactar un «pla de millora» per definir els usos i l’aspecte de l’àrea guanyada, que serà important per donar personalitat a la plaça completa. Per tant, la feina no està acabada, però celebrem que la vorera de la rotonda serà finalment regular. Qui farà la feina que falta? Marc Aloy abans de les eleccions del maig que ve? Hauria de córrer molt. Marc Aloy després de revalidar l’alcaldia a les urnes i als pactes consistorials? O un alcalde diferent, perquè els votants i els pactes són imprevisibles? De moment la Bonavista és la plaça dels sis alcaldes, però tampoc no cal córrer a posar-li aquest nom, perquè ves a saber quan s’acabarà d’enllestir del tot. Si hem esperat tres dècades i mitja, no ve d’un any més, ni de quatre.
