Manresa ha generat alguns artistes remarcables durant l’actual període democràtic, però no gaires. Entre ells, Antoni Ferrer brilla amb una llum molt especial per la qualitat del seu art i per les característiques de la seva curta vida. Autodidacte, Ferrer va conrear una via personal dins de l’hiperrealisme, un estil que ha tingut molt pocs representants al Bages, i tampoc no gaires a Catalunya. La seva vida marcada per les addiccions li va impedir desenvolupar una carrera ordenada i llarga. Va morir el 2009 als 51 anys. Però va deixar una obra remarcable i una empremta perdurable. Ara, un amic, Jaume Fornells, responsable de l’escola-galeria d’Art, li dedica una breu mostra antològica que permet apreciar la seva obra de forma panoràmica. És una gran iniciativa que dona valor a la seva galeria però que hauria estat molt més visible si s’hagués instal·lat en un espai més avinent per al gran públic i se li hagués donat una bona empenta des de l’administració. Manresa no ha posat mai Ferrer en el lloc que li correspon ni l’ha reivindicat com un dels seus creadors més notables. Aquesta n’era una oportunitat, i només s’ha aprofitat a mitges.
