En Josep Hontangas en va enviar la informació sobre l’any de mossèn Josep Maria Ballarín, mai a Berga se li agrairà prou tot el que va fer per Queralt (que consti que n’hi va haver uns quants que tot el dia remugaven contra ell). Va marxar de Queralt, es va instal·lar entre Gósol i el Vall de Berga... el mossèn va jugar un important paper a la vida cultural i política catalana, un exemple és el que explica en Jordi Amat al seu llibre Com una pàtria. Vida de Josep Benet, Edicions 62, Barcelona 2017.
El polític català més votat de tots els temps, l’advocat Josep Benet, va haver de fugir de Barcelona, la policia el buscava, després dels fets del Palau de la Música Catalana de l’any 1960 en què es va detenir Jordi Pujol, entre d’altres, pel sol fet de fer cantar El Cant de la Senyera; es va prohibir que l’Orfeó Català el cantés, el públic va començar a cantar-lo a l’auditori amb un enrenou monumental. Això va provocar la detenció, tortura i empresonament de Jordi Pujol (podem dir que és l’únic president d’una nació europea detingut per fer cantar una cançó). Benet, veient que anava a ser detingut, aconsellat pels seus amics i correligionaris, va fugir, es va amagar al santuari de Queralt sota la protecció de mossèn Ballarín, en el llibre s’expliquen totes les peripècies. El mateix any un grup de joves universitaris valencians van pujar a Queralt, on mossèn Josep Armengou (l’autor de la Justificació de Catalunya) els va fer una xerrada amb mossèn Ballarín.
Aquest llibre de Jordi Amat serveix per constatar una vegada més la importància que va tenir Ballarín per a Queralt i Berga. Sempre m’agrada recordar que la façana queraltina i el seu campanar són obra de l’arquitecte Josep Antoni Coderch de Sentmenat (per cert, no entenc com encara no s’ha posat cap placa a la portalada de l’església que expliqui la seva autoria). Els darrers anys de Ballarín, quan vivia a Gósol l’anava a visitar sempre que podia, per cert, vivia al carrer del seu nom, eren famoses les reunions que feien en un local per veure els partits del Barça a Gósol. Els darrers anys de la seva vida, en Jan Laporta el va fer molt feliç en convidar-lo a veure molts partits de Barça tant a Barcelona com a mig món. Al seu funeral a l’església de Sant Pere de Berga van assistir-hi tres presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas.
Recordar la història i revindicar els protagonistes de casa nostra és un deure que tots tenim.
