Si a la Gran Bretanya «el periodisme consisteix essencialment en dir ‘Lord Jones ha mort’ a gent que no sabia que Lord Jones era viu» (Chesterton), a Catalunya és explicar que França entrebanca el Midcat a persones que no saben què diantre és el Midcat (i els importa un rave). Si la meitat dels catalans, quan escolta l’expressió «el president Aragonès» entén que parlen del cap del govern de l’Aragó, ¿com descodificaran que Midcat significa Midi-Catalunya i fa referència a un gasoducte a mig construir entre les terres catalanes i les del sud de França? Si les obres van començar i es van aturar fa anys enmig de la més absoluta indiferència, la possibilitat que es reprenguin a causa del nou panorama energètic, i les reticències franceses a permetre-ho, ens haurien de relliscar bastant, però en canvi és notícia destacada a la premsa, ràdio i televisió catalanes. Ens hem convertit sobtadament en un país d’enginyers especialitzats en xarxes energètiques? Compensem el nivell Z de català amb doctorats en tubologia de les canonades? A les terrasses de la platja no es parla d’altra cosa: «els francesos no el volen perquè faria competència a les seves centrals nuclears», diu un. «Són uns proteccionistes que ja projecten plantes flotants de regasificació a Le Havre», afegeix el segon. «Els Pirineus són un estat mental per a la gent de París», rebla un tercer. «Vaig a demanar una mica d’aigua per a la gossa», conclou el que faltava per parlar (i la conversa deriva cap als efectes de la calor en les mascotes). A què treu cap aquest interès? La resposta està en el nom i en l’orgull. El nom incorpora el Cat de Catalunya, i això significa que, de ras o de picada, deu ser cosa nostra. Si el Midcat té problemes, Catalunya té problemes, encara que el projecte es comandi des de Madrid. I que el futur energètic d’Europa depengui d’un tub que s’atura a Hostalric ens fa sentir importants. A més a més, el conseller Giró està tenint raó contra la ministra Rivera. Gol català en un esport que ens la suava.
