Quiosc

Regió7

Gonçal Mazcuñán i Boix

Un error que els dona carnassa

Laura Borràs s’ha equivocat de mig a mig intentant desmentir el que les imatges certifiquen. Va saludar els qui portaven cartells reclamant que se sàpiga la veritat dels atemptats de les Rambles i Cambrils. Els Mossos oferiran el fotogrames que identifiquen els que van trencar el minut de silenci d’homenatge a les víctimes, amb aquells amb qui la presidenta Borràs va saludar en acabar l’acte. I si no és la policia catalana qui ho faci públic, algú aconseguirà la filtració que convertirà la presidenta de Junts en exemple de la maldat independentista. Quan llegiu això que escric dijous, ja haureu pogut donar per bones aquestes sospites.

Allò que també haurà quedat palès és tanta, tanta, tanta hipocresia com hi ha darrere les lliçons morals i polítiques que s’han volgut donar aquests dies arran d‘un fet noticiable, certament obert a la valoració i la opinió d’editorialistes, articulistes, tertulians i públic en general. Si proveu de recuperar el que s’ha escrit i dit comprovareu quin és l’ànim que les inspira: «Los conspiracionistas revientan el acto del 17-A. Borràs (...) jalea la manifestación (...)»; «La manipulación continúa. Los directores de la maquiavélica maquinaria nacionalista, desde las desleales instituciones, vieron la oportunidad para desestabilizar y ahondar en la división»; «17-A: vergüenza en vez de homenaje. El procés ha fracasado, pero por desgracia demasiados de sus promotores continúan abonados al fanatismo, incapaces de aprender los rudimentos de la institucionalidad democrática». No cal que els compreu per no augmentar les xifres d’audiència d’uns mitjans que han fet seu l’objectiu institucional de convertir l’independentisme en l’esquer per caçar i abatre el virus català, però tingueu clar que cap any, cap acte d’homenatge a les víctimes del 17-A havia tingut una lectura tant i tant interessada. S’afegeix a la vergonyosa manipulació mediàtica de la realitat catalana, amb uns nivells increïbles d’intoxicació consentida des de fa anys. Cada 17 d’agost hi ha hagut veus discrepants amb el suport o la desatenció que han rebut els afectats pels atemptats. S’han fet celebracions paral·leles en dos punts de les Rambles. Cada any s’ha protestat pel ritme de les investigacions i el tractament judicial. S’han denunciat les implicacions dels serveis secrets espanyols... i ara parlen de conspiranoia aquells que van estar mentint i mentint amb l’autoria etarra del atemptats de l’11-M; els que van especular amb una nota de la FBI prèvia al 17-A; els que beneeixen les fotos del Rei amb Vox; els que es fan l’orni amb les clavegueres de l’Estat; els que impedeixen cap comissió d’investigació però s’apunten a dipositar flors... No té nom, el què fan aprofitant l’equivocació de Laura Borràs.

Compartir l'article

stats