No va néixer ahir ni abans d’ahir, però ara mateix habita i s’expandeix exponencialment entre nosaltres. És l’home neutre. S’està d’opinar a favor o en contra de res. En qüestions polítiques, es defineix com a apolític (és a dir, ni de dretes ni molt menys d’esquerres) i si de vegades dubta és entre votar en blanc, votar com sempre o deixar de votar. Respecte a les creences religioses, no t’atreveix a definir-se com a ateu i diu que és agnòstic. Però també se senya i es recorda de santa Bàrbara, quan trona. I si anant pel carrer presencia una baralla, la seva neutralitat (ell en dirà prudència) l’aconsella passar de llarg. Ves a saber qui ha etzibat el primer clatellot. Actua igual quan veu un gos perdut o un turista desorientat. Reciclador escèptic, neutralitza totes les deixalles abocant-les al contenidor de rebuig. Per evitar converses conflictives, defuig la discrepància i, si cal, diu allò que els altres volen sentir. En temes d’immigració i dels drets de les dones també es mostra neutral. Per què s’hauria de mullar si tot és relatiu i hi ha raons per a tots els gustos? Té clar que en la guerra d’Ucraïna els invasors són els russos, però evita fer cap judici de valor: no fos cas que Putin l’estigués espiant. L’home neutre és l’altra cara de l’home o la dona compromesos, de qui desconfia sistemàticament. No llegeix els diaris perquè tot és mentida, però es creu totes les rucades que corren per les xarxes. No opina perquè no té prou informació, però tampoc no es preocupa de verificar o contrastar la que té. L’home neutre viu instal·lat en la seva petita zona de confort. Ara bé, si res amenaça o altera mínimament el seu fràgil benestar, ràpidament abandona la neutralitat per convertir-se en el menys neutral dels mortals.
