Un tòpic dels nostres temps que ha fet fortuna és la pressumpte despreocupació del jovent: uns ganduls que no volen treballar i es passen el dia enganxats a les pantalles. Afortunadament, tenim exemples de tot el contrari, casos que no són aïllats sinó simptomàtics de les enormes capacitats que atesoren i que no sempre els deixem lluir. Amb noms paradigmàtics com els de Greta Thunberg, capaç de mobilitzar milers i milers de noies i nois arreu del món, en l’activisme i la política trobem joves que es preocupen pel benestar col·lectiu i pel futur del planeta. Dedicar temps i energia a les causes comunes és meritori, com també esmerçar el temps en associacions i entitats sense rebre cap compensació econòmica a canvi. Els músics que dediquen hores i hores a assajar o els autors que s’enfronten als lectors a una edat encara tendra també ens parlen del talent que reclama el seu lloc al món. I l’esport no és aliè a la capacitat que tenen els joves per exhibir les seves facultats: en tenim un exemple recent en els quatre gimnastes del club manresà Egiba que han participat en el Campionat d’Europa d’artística, a Munic. El Thierno Diallo, la Lorena Medina, la Laia Font i l’Álvaro Giráldez són quatre joves que inverteixen hores i més hores en millorar les seves habilitats. L’ètica del treball i l’esforç no els és aliena. El jovent no necessita estereotips ni paternalismes, només que es confïi en les seves possibilitats, que se’ls deixi prendre decisions, equivocar-se, aixecar-se i encertar-la i que no se’ls barri el pas. Perquè una societat que no valora els seus joves és una comunitat condemnada.
