Quiosc

Regió7

Queralt Casals

Benvingudes, de nou, festes majors

Els pobles i ciutats de Catalunya disposen d’un extens calendari de festes tradicionals i populars que donen identitat a cada territori. Es tracta d’una gran diversitat d’activitats culturals i lúdiques que conformen el patrimoni festiu català. Però entre tots els esdeveniments n’hi ha un que ho és per excel·lència, com el mateix nom indica, que és la festa major. Cada racó en té i se la sent molt seva.

L’estiu és un explosió de festes majors, amb concerts i activitats a la fresca, i siguin de ciutat, de poble o de barri totes reforcen la cohesió veïnal i el sentit de pertinença a un indret. Tot i que la majoria responen a un mateix patró, totes tenen característiques pròpies que els donen autenticitat, com és el cas de la imatgeria festiva. Aquestes festes, amb un patrimoni cultural immaterial incalculable, tenen un ingredient comú: la participació. La festa és per viure-la i sobretot per compartir-la amb tota la intensitat possible i amb tot el respecte necessari. Per aquest motiu, la implicació ciutadana, associativa i també institucional és un element indispensable d’unes celebracions que formen part de la identitat i l’imaginari col·lectiu d’un poble. Els gegants ballant a la plaça, el balls de confetti al ritme de les orquestres, les sardanes, els concerts o les atraccions són marca de la casa.

Segurament és un tòpic dir que les festes majors ja no són el que eren. De fet, res no és el que era. El temps tot ho canvia. Les festes amb els anys han evolucionat i s’han anat adaptant als nous gustos i formats, però quan són de debò sempre mantenen l’essència. Ara ja no hi ha envelat, ni la típica serenata i als programes d’actes hi ha noves modes com els scape rooms i les foodtrucks, però la festa major no deixa de ser aquell moment de l’any quan aturem el rellotge i deixem les nostres ocupacions per gaudir d’allò que és popular. De petit, de jove o de gran la vius amb un esperit diferent, però la seva naturalesa i la satisfacció del retrobament amb familiars i amics es manté intacte. Passen els anys però la llum del correfoc, el so del flabiol i el tamborí de les sardanes o l’olor dels canelons del dinar del diumenge no canvien mai.

La pandèmia va aturar-ho tot, fins i tot les festes majors, i no ha estat fins ara que les podem tornar a viure amb tota la seva intensitat. I el fet de no haver-les pogut viure, les fa tornar amb més força. Les comissions de festes han maldat per tornar a oferir un programa d’actes a l’alçada de les expectatives i les ganes de gresca ajornades. Ben tornades festes majors.

Compartir l'article

stats