Quiosc

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

Bibliògraf

Josep Espar Ticó, in memoriam

Dissabte a la matinada un bon amic (en J.P.F.) em va comunicar la mort de Josep Espar Ticó, nascut a Barcelona el 1927. Era advocat, propietari de la coneguda botiga de pell del xamfrà de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, va ser un agent determinant en la recuperació de la llengua i la política catalana en els anys més durs del franquisme. Fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i un dels implicats en l’afer Galinsoga i els fets del Palau dels anys seixanta.

Josep Espar Ticó, in memoriam

Els fets del Palau són la cantada de l’himne de l’Orfeó Català, prohibit pel franquisme, que va organitzar un rebombori monumental i va acabar amb desenes de detencions entre elles la del president Pujol, mai no em cansaré de repetir que la nació catalana deu ser l’única del món que ha tingut un president torturat i empresonat per cantar un himne patriòtic. El cas Galinsoga fou una campanya organitzada de boicot a aleshores La Vanguardia Española, per dir en una missa que «todos los catalanes son una mierda».

Va intervenir en les campanyes contra el desmembrament de les comarques de Lleida que volien annexar a l’Aragó i la que es va dur a terme amb el lema «Volem bisbes catalans». Més endavant va ser gerent del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), secretari general del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1984-1986), i candidat a senador per CiU. Va ser membre fundador de la companyia discogràfica EDIGSA aquesta casa de discos va enregistrar, l’any 1969, per primera vegada, La Patum de Berga (Antologia Històrica de la Música Catalana) per la Cobla Barcelona & Cobla-Orquestra La Principal del Berguedà, de la revista Cavall Fort, de la distribuïdora de llibres en català Arc de Berà, del diari Avui, de la Fundació Universal de la Sardana i de l’Associació Conèixer Catalunya. ...

Fou un dels impulsors de l’edició clandestina de llibre de mossèn Josep Armengou La Justificació de Catalunya. Tenia molt bona relació amb mossèn Ballarín i amb Queralt, una de les seves idees no aconseguides va ser crear un parc de la natura que envoltés el pla de Campllong i servis com a referència del Pi de les Tres Branques. Va participar activament a tots els actes vindicatius del centenari del naixement de Ballarín....

En fi era un bon home, treballador i assequible a tothom amb qui vaig tenir la sort i el plaer d’haver pogut xerrar diverses vegades, sobretot de l’oblit que tenia la ciutat de Berga de l’obra de mossèn Armengou.

Compartir l'article

stats