Ja que som al mes d’agost, on els costums i horaris es relaxen, posats a fer, badarem vers el nou mantra, l’anomenat «suport psicoemocional». La pandèmia de covid-19 ha posat en evidència l’abordatge i el maneig de les condicions i disfuncions relacionades amb la salut mental, una necessitat detectada en la prepandèmia i agreujada per aquesta. Sabem que la pandèmia, la seva durada, les incerteses i les afectacions d’aquesta, han fet augmentar les disfuncions en salut mental; bé aquest no és el tema d’avui.
El cas és, que he volgut fer recerca sobre aquest mantra: el suport psicosocial i el seu significat; doncs, ni el buscador Safari, ni Dr. Google, ni el Google Acadèmic, no hi ha manera de trobar una definició o un lloc on expliquin el significat. A la Viquipèdia, el resultat encara és més sorprenent: una invitació a crear la pàgina de suport psicoemocional, tasca per a la qual no em sento preparat.
Badem més, hi ha un conjunt d’institucions, incloses les entitats proveïdores de salut mental, associacions d’afectats que ofereixen suport emocional, i altres esmenten el suport psicoemocional. Com es pot oferir una intervenció sobre la base de la seva indefinició? A veure si m’explico, no estic criticant ni menyspreant la necessitat de donar suport a les persones amb afectacions emocionals. Si no es té clar el què vol dir i què fer per oferir suport psicoemocional, el resultat és una diversitat d’intervencions no homogènies és, i cadascú ho entén, i ho fa, a la seva manera.
En el desenvolupament del Pacte Nacional de Salut Mental, en el que hi col·laboro, perdoneu la immodèstia, en discussions pel títol del Pacte, moltes vegades s’hi afegeix: «I benestar emocional». Per sort no en la versió oficial. N’hi ha prou en passar dels Serveis de Psiquiatria i Psicologia a Serveis de Salut Mental, que ara confonguem a la població en oferir el benestar emocional i barregem intervencions terapèutiques amb intervencions emocionals. Frase segurament causada per l’onada de calor que patim.
És ben palès que no hi ha una salut mental plena sense el sentiment de benestar, personal i subjectiu, emocional. Sentiment en el qual influeixen molts i diferents factors socials i personals. Em pregunto, oferim un benestar emocional a les persones afectades per condicions greus psiquiàtriques, les acompanyem en el seu malestar? I a les famílies? I a les persones afectades per condicions de salut física cròniques i greus? Llavors, si oferim aquest suport, ho han de fer els serveis de salut? O implica accions i la determinació de tota la Comunitat, i dels departaments implicats, treballant de manera harmònica, coherent i coordinada?
Si aquest és l’objectiu, ens cal un esforç col·lectiu, d’afectats i dels professionals, una manera d’anar més enllà del diagnòstic i considerar la persona i el seu entorn i el seu projecte vital. Parlem de suport emocional, per millorar l’estat emocional de les persones?, i, així tenim un objectiu més definit, el benestar.
