Entro al canal oficial a Facebook d’un ajuntament costaner i llegeixo que «avui a les 19 hores» tindrà lloc un «concert líric» a la sala de fer-hi coses. Espera’t, aquest no és el concert d’ahir? Sí, ho és, però ahir van penjar la notícia a la pàgina amb la paraula «avui» i no l’han retirat: ni la paraula ni el missatge.
Més avall trobo l’anunci del mateix concert amb l’anotació: «demà, dimarts...», i ja som dimecres! No és només aquesta pàgina. Són tota mena de publicacions digitals, de les més modestes a les més professionalitzades, les que ens fan entrar en una mena de túnel del temps que ens pot complicar la vida si no anem previnguts. S’acostumen a usar adverbis i locucions temporals com «ahir», «avui», «demà», «aquesta setmana», «l’any que ve...» i no paren esment que el missatge romandrà a la pàgina durant dies, setmanes, mesos i potser anys, perquè la capacitat quasi infinita dels servidors a l’hora d’emmagatzemar arxius de text convida a oblidar-se de fer neteja.
Als diaris de paper hi consta la data de publicació, repetida a totes les pàgines, de manera que l’ahir, l’avui i el demà tenen un punt visible de referència per al lector. Le Monde és un diari francès que es comença a distribuir a París la tarda anterior a la seva data oficial, i per evitar embolics refereixen les notícies a una denominació més precisa: «dimecres 24», «dijous 25», «divendres 26». Seria una bona idea que totes les publicacions fessin el mateix, fins i tot les de paper, perquè pots trobar-te llegint el diari del dia abans sense adonar-te’n (al capdavall, les notícies s’assemblen), i és del tot necessari que ho facin les digitals. Especificar la data exacta de la qual parlem i eliminar de la portada les notícies periclitades. Hi ha un mitjà que, quan arribes a una notícia antiga a través d’un buscador, t’avisa: «Aquesta notícia es va publicar originalment el dia xx/xx/xx». O sigui, que des de llavors poden haver-se produït grans canvis en el tema en qüestió. S’agraeix l’advertiment.
