Quiosc

Regió7

Arnau Valverde

La febre egípcia

Ja he tornat de vacances. Unes vacances que serveixen per descansar i desconnectar, trencar amb la rutina, fer plans diferents amb els amics i, també, viatjar si l’economia ho permet. Aquest estiu he tingut la oportunitat de viatjar a Egipte, un destí que sempre m’havia cridat molt l’atenció per la seva càrrega històrica i per acollir l’única meravella del món antic que a hores d’ara encara segueix en peu, les piràmides de Giza. També per comprovar si el que veiem a les pel·lícules produïdes a Hollywood que tenen lloc a Egipte tenen alguna cosa a veure amb la realitat. Un altre atractiu previ era conèixer de primera mà una cultura diferent de la nostra.

Durant el viatge vaig poder complir tots i cada un d’aquests objectius, però ho vaig fer d’una manera que no esperava, rodejat de catalans i espanyols. No exagero si dic que el 80% dels turistes que et trobaves en els diferents atractius turístics podrien ser veïns nostres. Fins i tot em vaig arribar a trobar coneguts que no sabia ni que també hi eren. Òbviament no esperava trobar-me quatre gats de quatre països diferents, però he de reconèixer que em va sobtar la situació. Segurament té algunes explicacions, com la poca resistència a la calor que poden tenir els habitants de països més al nord com Alemanya o Regne Unit, les males relacions a causa d’incidents relacionats amb el terrorisme com per exemple amb Itàlia. En tot cas, segons ens va assegurar el nostre guia Yusef, aquest estiu era excepcional per la gran quantitat de turistes i, sobretot, per quants d’ells eren espanyols. Es podria definir realment com una febre egípcia.

Més enllà d’això, voldria compartir alguns dels elements que més em van sorprendre de la cultura del país dels temples i els faraons. La conducció, especialment al Caire, em va fascinar. Conduir sense xocar amb ningú o emportar-te algú que tens al davant a la capital d’Egipte hauria d’obrir-te la porta a participar a la Fórmula 1 o al mundial de ral·lies. També, l’amabilitat, sovint emmascarada per la voluntat de rebre una propina, dels seus ciutadans a l’hora d’ajudar-te en el que necessitis. Negativament també em va sorprendre veure edificis enderrocats o a mig construir en ple centre del Caire o pobles on el principal mitjà de transport és el carruatge. Però el que tinc clar és que em quedo la majestuositat de les construccions de l’antic Egipte. Temples i piràmides repartides per la vora del Nil que fa mil·lennis que es van aixecar i que encara et sorprenen quan les veus per primera vegada.

Compartir l'article

stats