Quiosc

Regió7

Joan Roma

DE TOT PLEGAT

Joan Roma i Cunill

Exalcalde i exdiputat

Junts cap al desastre

Cada partit és ben lliure de fer el que li sembli oportú , però que no demani comprensió quan se’n va pel pedregar. És on es troba Junts x Cat, de la manera més frívola i incomprensible. Podia aspirar a ocupar un ampli espai polític i territorial i , en canvi, es troba immers en una mena d’auto suïcidi col·lectiu.

Totes les accions i actuacions protagonitzades per la presidenta del partit, Laura Borràs, a mig any vista del tancament de llistes per a les municipals del maig del 2023, suposen desballestar un partit que directament o indirectament governa en un munt de llocs.

A tall de recordatori, disposa de 32 diputats al Parlament, 8 diputats al Congrés, 3 senadors, 2804 regidors i 370 alcaldes. Aquestes xifres consten a les dades oficials, tot i que s’haurien d’especificar millor en funció dels qui es troben al PDeCat, o són independents, o han entrat en algun dels moviments en tràmit.

Sigui com sigui, la força és important, i tot està en perill, si no actuen de manera immediata, posant ordre i concert a les seves files. Vull recordar que de les eleccions municipals en surten no únicament els consistoris municipals, sinó també els consells comarcals i les diputacions.

Aquest poder territorial és el que permet al govern i gestió de tot el país. D’aquestes eleccions en depèn el futur dels 947 ajuntaments, dels 42 consells comarcals i les 4 diputacions. Cada pas enrere que fa porta el desconcert a les seves candidatures, de manera que a hores d’ara segur que hi ha un munt de possibles candidats que no gosen fer cap pas, a l’espera de si s’aclareix el futur del partit.

Aquesta paràlisi dóna ales als seus directes adversaris, ERC, amb qui comparteixen espai enmig d’una gran rivalitat. Una rivalitat que ha crescut fins esdevenir enemistat, de manera que serà molt difícil arribar a acords post electorals, entre ells.

És l’hora del PSC d’entrar amb força en aquest espai compartit pels tres partits si bé, amb clar avantatge de Junts, en tant que hereus de CiU. Aquesta herència, però, es troba clarament en perill, i pot reforçar per una banda ERC i per altra el PSC, que afebleix la política de pactes entre ells, per les dificultats que sempre ha suposat ERC. Un partit complicat, sovint caòtic, pel que té de variable i poc fiable. Es poden acordar temes al matí, ser qüestionats i modificats a la tarda, i votar-los en contra l’endemà.

Si Junts no redreça la situació, el panorama municipal s’empobrirà i es radicalitzarà. Parlo del Junts , hereu directe de CiU, no del Junts que s’està creant a hores d’ara, motiu d’aquest article. Fins ara, durant molts i molts anys, els acords i pactes entre aquesta formació i el PSC han estat habituals , en ajuntaments, consells comarcals i fins i tot siputacions. Ara mateix és la realitat de la Diputació de Barcelona, la més important de les quatre.

Què passarà si en qüestió de dies, parlo de dies, no de setmanes, no s’arregla la situació? Doncs que centenars de regidors i alcaldes es plantejaran què fer? Alguns o molts poden decidir que l’hora de plegar ha arribat, altres buscaran aixopluc en algun dels partits més propers i altres poden optar per candidatures independents, a l’espera que després de les eleccions el panorama s’aclareixi. Complicat panorama.

Compartir l'article

stats