Quiosc

Regió7

Pep Garcia

Pep Garcia

Productor cultural i artístic

Elegia d’agost

L’agost se’ns fon als dits i no sé si l’he fet servir o m’ha passat de llarg. Per si de cas, repasso i llisto les coses que volia fer, que havia jurat fer i com que n’hi ha un munt que no he fet penso que potser l’agost no ha passat per aquí. L’agost no existeix perquè sempre vas pensant, tement, sospitant que s’acabarà abans del que toca. L’agost és una estafa i tots som una mica estafadors, però ens sentim molt estafats. Els primers dies d’agost són per apurar pendents de juliol i els darrers dies d’agost ja et truquen a la porta els pendents de setembre. Setembre és un més que sempre arriba abans i carregat de pendents. Per tant, la setmana bona d’agost és la que ens inventem pel pont del 15 on hi ha tantes festes majors i tanta sensació que finalment s’ha aturat tot que et sents, finalment, ogg. Tant si has marxat com si no. L’agost és, en el fons, un cap de setmana molt llarg que se’t fa curtíssim. Un cap de setmana que t’engresca tant que sol acabar en decepció. I la que vindrà. L’agost és una il·lusió, un desig d’aquells per damunt de tots els desitjos, un preliminar excitant i, com totes aquestes coses bones, sovint acaba essent millor mentre el penses, mentre el veus a venir que no pas quan hi ets. Un any no vaig fer res a l’agost i vaig comptar els dies un a un fins a esgotar els 31. Un any vaig ser fora tots els dies d’agost i els dies es van acabar sense comptar-los. S’assemblen molt les dues coses, però no, no és el mateix. Les llistes que deia: dos sopars que no han trobat data, un arròs que al final no he fet, una cala on anar que al final hem deixat per anar-hi un altre dia d’un altre agost. Un llibre que no he ni començat. Unes migdiades que no he gosat fer per por a fer més migdiades del compte i menjar-me l’agost dormint. Sempre acabes l’agost amb coses pendents i això que t’havies promès fer-les totes, però també que, no calia, i que potser no en faries cap. L’agost no t’ho té en compte. I jo a ell, tampoc li retrec que sigui el pitjor mes per anar enlloc, el pitjor moment per gaudir de paisatges sense aglomeracions fetes de gent com tu que et fan tanta nosa com tu a ells. L’agost és una contradicció que tots volem eliminar del mapa, però sense la qual no ens en sortiríem. N’hi ha que ho han après, i poden fer-ho, i treballen a l’agost que és com treballar diferent, menys, poc, a un altre ritme. Això és el que avui ens canvia respecte d’aquí a dos dies, el ritme. Això és el que té l’agost que no té cap altra mes del món: El ritme d’agost. Deu ser això el que ens captiva malgrat tot. Soc optimista i sé que em queden dos dies d’agost que són tant d’agost com tots els altres. No cauré en la trampa del dilluns. Com els bons vins i àpats, l’agost s’ha de assaborir fins al darrer instant. Ja saben què estaré fent els propers dos dies d’agost.

Compartir l'article

stats