Quiosc

Regió7

Gonçal Mazcuñán i Boix

La nit del lloro

Passar una, o moltes nits del lloro dona un munt d’opcions per créixer personalment, superar rutines impregnades de mediocritat, aconseguir objectius. Les propietats que podríem atribuir a passar una nit del lloro, resumidament, podrien ser:

1a) Et manté desvetllat i et dona opcions a fer revisió de la jornada, anàlisi de les decisions adoptades, valoració dels resultats obtinguts, balanç de positius i negatius i, sobretot, planificació de les coses a fer l’endemà per no cometre els mateixos errors, filar més prim en l’estratègia, fer llista dels suports que necessitaràs i com aconseguir-los sense que ningú hi pateixi excessivament.

2a) La nit del lloro també té derivades estrictament personals molt satisfactòries si s’aprofita per compartir el moment d’insomni amb un llibre pendent d’assaborir per manca de temps. O per posar en ordre pensaments, idees, projectes que no has tingut temps de desenvolupar. O per meditar sobre els propòsits d’esmena incomplerts i com superar les febleses. Deixo al vostre criteri imaginar com pot ser una nit del lloro consentida i viscuda en parella...Tot d’avantatges, doncs, que compensen sobradament el malestar de no poder dormir, si la incidència s’afronta amb actitud positiva.

3a) Una altra cosa molt diferent és perdre el son per tenir mala consciència amb alguna de les actuacions fetes darrerament. Pel neguit de no saber com acabarà l’embolic en que ens hem posat inconscientment, tot i els riscos evidents i advertits. Per com s’interpretarà allò que potser era millor callar, o explicar més bé. Aquest no deu ser, precisament, l’estat d’ànim que experimenten molts dels personatges que condicionen la vida de la ciutadania des dels seus llocs de responsabilitat, política, econòmica, mediàtica, religiosa o judicial perquè, vist com patim el món per culpa de les seves decisions i la projecció dels problemes a curt, mig i llarg termini, no sembla que n’hagin patit gaires, de nits del lloro aquesta gent. Ni en la primera definició, ni en la segona, i encara menys en la tercera, la del càrrec de consciència. Dia que passa, dia que ens donen motius per considerar-los mussols, i no pas lloros inquiets, que contemplen el seu entorn amb ulls cecs (que fan la vista grossa, vull dir) sense immutar-se pel que s’hi cou. Els hem vist aquests dies aprovant lleis renunciant a valors consolidats (bombers, per exemple), confiant cegament en la paraula de mentiders compulsius, canviant de discurs i oblidant compromisos que van seduir la població. Són símptomes que identifiquen molta gent coneguda i votada que en sa vida han passat una nit del lloro. Que dormen a la palla, vaja.

Compartir l'article

stats