El català posseeix una classe de verbs que porten un pronom incorporat. En són exemples, quedar-se, que coexisteix amb la forma simple quedar, i empassar-se, que no té cap forma no pronominal corresponent. Els verbs que són sempre pronominals se solen traduir en anglès per verbs simples.
Exemples: empassar-se = swallow / El nadó es va empassar un botó. / The baby swallowed a button.
atrevir-se = dare / No m’atreveixo a dir-li-ho. / I don’t dare to tell him.
En canvi, quan el verb pronominal coexisteix amb la forma simple, l’anglès els sol traduir per verbs diferents.
Exemples: negar = deny i negar-se = refuse / Nega que sigui perillós; es nega a escoltar-me. / He denies that it is dangerous; he refuses to listen to me.
quedar = agree to meet i quedar-se = stay / Quedem? Ens vam quedar a casa. /Shall we agree on a time to meet? We stayed home.
Dit això, hi ha tres casos en què el verb pronominal es tradueix en anglès pel mateix verb que el verb simple, casos que mirarem la setmana vinent.
