Segur que molts de vosaltres coneixeu aquella dita que «qui té el cul llogat, no seu quan vol». De fet, gairebé a tots ens passa el mateix, perquè treballem per compte aliè, perquè som autònoms i ens agafem a allò que podem, perquè no tenim feina i depenem d’altres per aconseguir-ne o per altres raons. Però el preu del lloguer és més alt en alguns llocs que en d’altres. En aquest principi de temporada, una de les que s’endú el premi gros és Movistar, concretament en la retransmissió dels partits de futbol. El maig passat ja van canviar el nom del canal i va passar de dir-se «Movistar La Liga» a «La Liga en Movistar». No és una variació menor tenint en compte el que hem vist que ha acabat passant.
A part d’haver perdut el monopoli sobre els partits de la competició, tampoc no fan el que volen en els partits que emeten. La Liga ha fet una purga entre els narradors, comentaristes i entrevistadors a peu de camp que ni Stalin en els seus millors temps. A més, aquests han d’anar tots vestits amb una camiseta negra en què queda clar que són de «La Liga», no de Movistar. No és estrany, perquè el senyor que la presideix és un fan dels uniformes i de la tirania en general, com a bon votant de Vox que es proclama. A més, tret de casos especials, no es desplacen als camps i transmeten des de búnquers dels quals semblen molt orgullosos, ja que ens els mostren, sobretot en el moment en què canten un gol, en un dels quadres més ronyosos que es recorden a la petita pantalla. Res de programes resum, d’opinions polèmiques o de qualsevol cosa que trenqui el pensament únic. A la nostra professió ens hem abaixat tants cops els pantalons que ja no els trobem per tornar-nos-els a apujar.
