Quiosc

Regió7

Adam Majó

XUT A PALS

Adam Majó Garriga

Director General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat

San Marino

Els partidaris de mantenir l’actual redactat del delicte de sedició al codi penal espanyol –o com a màxim rebaixar-ne una mica les penes previstes– argumenten que els països del nostre entorn (aka Europa) compten també amb alguna mena de delicte equiparable, amb aquest nom o amb un altre. I sí, però no.

És cert que pràcticament tots els països castiguen severament les accions violentes amb voluntat de coaccionar l’estat, limitar-ne la seva sobirania i autoritat o modificar-ne els límits territorials. Només n’hi ha set, però, que penalitzin aquesta mena de mobilitzacions també en absència de violència. Són Malta, Espanya, San Marino, Itàlia, Portugal, Polònia i Estònia. D’aquests, a Malta només en els casos d’amotinament dins l’exèrcit, a Estònia únicament si els aixecats són de nacionalitat estrangera (aka russa) i a Polònia quan es produeixin «amenaces il·legals». A Itàlia i a Portugal existeixen delictes comparables a la sedició espanyola (sense violència) però preveuen penes molt inferiors, de fins a 1 any i 3 anys respectivament. I encara a Portugal es preveu un delicte de «traïció a la pàtria», que no requereix necessàriament l’ús de la violència, però que es reserva pels qui pretenen «lliurar el país a una potència estrangera, intentar separar-se de la mare pàtria o posar en perill la independència del país». Tot molt modern.

Per últim, Sant Marino contempla un delicte força semblant a l’espanyol que inclou accions no violentes i que pot rebre una pena d’entre 4 i 10 anys (Déu n’hi do però menys que l’espanyola). Així doncs, només aquesta minúscula república trans-alpina preveu un delicte semblant a l’espanyol, amb condemnes tan severes, causat per actuacions multitudinàries, sense violència i amb objectius tan amplis i indeterminats. Perquè el més normal és que si no hi ha violència no es penalitzi una mobilització política, encara que allò que es reivindiqui siguin reformes normatives estructurals (constitucionals) més o menys controvertides. I, en tot cas, si hi ha discurs d’odi o alteracions de l’ordre públic ja hi ha altres tipus penals (amb penes i transcendència molt inferiors) que ho castiguen.

Aleshores, si condicionéssim el delicte de sedició a l’ús de la violència (efectiva, organitzada i instrumental, no val qualsevol incident esporàdic), quina diferència hi hauria amb el de rebel·lió?, potser us preguntareu. Doncs que aquest darrer requereix la presència d’armes de guerra. Dit d’una altra manera, la sedició correspondria a la revolta civil i la rebel·lió a un aixecament militar.

Modificar en profunditat el delicte de sedició no solucionarà no el conflicte Catalunya-Regne d’Espanya, per descomptat, però ajudaria a desjudicialitzar-lo, aproparia el marc jurídic espanyol al de la resta d’Europa i seria un pas endavant en la garantia del dret de manifestació (reunió pacífica) reconegut al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i a la mateixa Constitució Espanyola que tant diuen voler protegir.

Compartir l'article

stats