Regió7

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

La Novena de la Mare de Déu de Queralt

El dia 31 d’agost, sant Ramon, comença la novena de la Mare de Déu de Queralt, que tradicionalment es fa al santuari berguedà. Els primers goigs, com la primera novena que he trobat, fins ara, són del segle XVIII, editats a Barcelona i en català; els goigs de l’any 1710 i la novena del 1750 (pocs anys després del Decret de Nova Planta, que abolia les institucions polítiques de Catalunya). Aquesta novena també inclou els goigs que avui coneixem com a Antics o Vells. Conté una de les primeres descripcions de la imatge de la Mare de Déu de Queralt.: «Esta imatge és de fusta, està sentada, i és daurada molt antiga. Te lo peu esquerra sobre un bou petit de la mateixa fusta, tot blanc. De alt te dos pams i mig, i porta toca blanca al cap. Te lo Niño en lo genoll esquerra, al qual sustenta amb la sua ma. És daurat, i mira al Poble; amb la ma dreta dona la benedicció, i amb la ma esquerra té un llibre blau arrimat al pit». De l’any 1794 hi ha la novena de Nuestra Señora María Santísima bajo invocación de Queralt, «que la villa de Berga venera en su santuario de la montaña así titulada».

A la guerra contra Napoleó, la Junta Superior de Catalunya es va instal·lar a Berga (aleshores vila reial de Berga fou capital del Principat de Catalunya), i a la seva impremta s’editaren nous goigs i una novena titulada «Novenario de la Reyna de los Cielos y Tierra», «que un humilde hijo y devoto suyo dedica a la milagrosa imagen bajo la invocación de la Virgen María de Queralt en agradecimiento de las muchas gracias y favores que de ella tiene recibidos a la que está colocada en el trono del Santuario de Queralt, y la villa de Berga la adora y venera como su patrona y abogada principal». Aquesta novena explica: «En el año 1591 Don Galceran Peguera subiendo a visitar a Nuestra Señora de Queralt, el caballo en que subía tropezó, cayendo entre peñas y a no ser por la protección de la Virgen María de Queralt, que de corazón invocó habían de quedar hechos pedazos y salieron sin daño alguno».

Posteriorment J. Soldevila va editar a Berga, l’any 1869, «Novena de Nuestra Señora María Santísima bajo la invocación de Queralt», reeditada a Berga el 1896. En Bonaventura Ballús va editar a Barcelona, l’any 1878, «Novena en Honor de Nostra Senyora de Queralt». Mossèn Santamaria va fer la novena «La Mare de Déu de Queralt Resum Històric», i «Novena» potser és la més popular i usada durant dècades, la primera edició feta a Barcelona és de l’any 1928, l’any 1930 la casa Huch de Berga la va reeditar. A l’any del centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt el 2016, vaig tenir el privilegi de fer-ne dues edicions a Barcelona, ja que les anteriors eren introbables. Els mossens Climent Forner i Josep Maria Ballarín van publicar l’any 1992 a Berga un llibret de cants i resos sota el nom de «Novena de la Mare de Déu de Queralt».

Enguany, després de dos anys d’aïllament i pandèmia, el poble catòlic de Berga podrà tornar a fer al santuari queraltí la novena com sempre s’havia fet. I esperem que això es pugui anar fent per molts d’anys. Que l’ascensor inclinat, després d’un any de calamitats, torni a funcionar normalment; que algun dia algun ajuntament de Berga porti al santuari berguedà l’aigua potable, clorada i normal, ja que la primera comissió per portar-la a Queralt és de l’any 1916 , i encara avui, any 2022, res de res.

Compartir l'article

stats