El nivell de devastació econòmica, humana, cultural i política al qual havia arribat Xina quan Deng Xiaoping va assumir el poder el 1978 és gairebé inimaginable. Aquell any, Mikhaïl Gorbatxov va tenir el seu primer càrrec al Comitè Central del Partit Comunista de la URSS. El país no estava tan malament com la Xina, però empitjorava a gran velocitat. Deng, que ja els anys seixanta havia proclamat que «gat blanc o negre, l’important és que caci rates», va iniciar una política de desenvolupament econòmic capitalista alhora que proclamava els seus Quatre Principis, el resum dels quals era que la dictadura del Partit Comunista es mantindria absoluta i cruel. El 1986, Gorbatxov, nomenat cap de la URSS l’any anterior, anunciava la perestroika al congrés del partit. El 1989 assistia a la caiguda del mur de Berlín sense moure ni un soldat. Aquell mateix any, Deng sufocava una simple protesta d’estudiants a Tiananmen amb una carnisseria. Ara, la Xina és una superpotència econòmica i durant tota la seva etapa de capitalisme d’estat no ha envaït cap veí. Rússia és un país miserable i no ha parat d’atacar les seves perifèries. Cap dels dos és una democràcia. Gorbatxov, pobre gran home, anava bé, li va sortir malament, i Xina el fa quedar fatal.
