Som a les acaballes d’un estiu fatídic per la sequera i els incendis forestals com feia temps que no vèiem, i el més greu és que cada cop són fenòmens més àmpliament estesos per tota la geografia. Catalunya també està patint les conseqüències d’un canvi climàtic que ja va deixant empremta, de moment en forma d’avís, però amb conseqüències molt més nefastes si no hi comencem a posar remei. Tant és així, que els experts ja auguren estius amb temperatures de 45 graus o més, que deixarien l’actual com un dels més frescos del segle. Amb aquest panorama, tinc dubtes que la centralització que es vol fer des de Madrid a partir d’ara de la gestió forestal i de l’acció dels Bombers sigui realment eficient, quan ja sabem que certes coses dirigides des de la distància i des d’un despatx lluny d’on hi ha el problema, solen fracassar. Altra cosa és que davant d’un gran incendi, aquí o allà, calgui que vinguin efectius de tot arreu, però en el fet que la decisió del nivell de risc d’incendi depengui ara exclusivament de l’AEMET i no de l’Infocat, no li veig cap lògica.
Enlloc de recentralitzacions, les polítiques forestals, i especialment en matèria de prevenció, més aviat s’haurien de diversificar atorgant més poder de decisió i recursos econòmics a l’àmbit local (des de les Diputacions, fins als consells comarcals o els ajuntaments), que són qui realment coneixen on s’ha d’actuar i la manera més efectiva de fer-ho. Coordinats amb Bombers, ADF, i agents rurals del propi territori, farien molta més feina si disposessin d’aquest empoderament. I més enllà de fer tallafocs o de prendre altres mesures que serveixin d’alternativa a la desaparició dels cultius, també cal més protecció a les urbanitzacions, moltes de les quals estan mal planificades d’origen i amb poques solucions adoptades durant dècades per falta de possibilitats i per les restriccions legals que impedeixen els ajuntaments poder-hi intervenir. Poden fer franges perimetrals, però s’està demostrant que no n’hi ha prou, o en tot cas s’haurien d’ampliar molt més del que marca ara la llei si volem fer front a incendis de sisena generació. Però també convé l’acció dels propietaris per mantenir netes les seves parcel·les i protegir la seva finca i la dels veïns. Unes responsabilitats no sempre assumides, per la qual cosa potser també caldria una regulació més estricta i més opcions dels ajuntaments per posar-hi remei per més privada que sigui la propietat perquè, al meu entendre, la seguretat comuna hauria de prevaler sobre el dret de propietat si l’amo no se’n responsabilitza. També és cert que l’administració hi podria destinar recursos i facilitar aquestes tasques als propietaris.
