Quiosc

Regió7

Pere Gassó

MIRALLS

Pere Gassó Ollé

Periodista

I si tornem a la guàrdia urbana del 1979?

Aquesta setmana, seguint l’actualitat, s’ha proclamat als quatre vents que Generalitat i Ajuntament de Manresa acaben de fer una important descoberta. L’anunci ha estat a bombo i plateret, amb presència del conseller de torn i l’alcalde de la ciutat, com si de la troballa paleontològica de l’excavació de l’Abric Romaní de Capellades es tractés. Deu haver estat fruit de molts estudis tècnics i dades científiques que Manresa serà un model, un exemple, per a la resta del país. Però, model de què? De policia de proximitat, a l’estil de la que van implantar molts ajuntaments l’any 1979, a partir de les primeres eleccions democràtiques, després de la guerra civil. Un model que el conseller, com a bon coneixedor del món local i per raons d’edat, deu recordar perfectament. Una de les particularitats de la iniciativa, és una nova comissaria, al passeig de la República, on es destinaran trenta policies.

Fa més de quatre dècades, els nous ajuntaments van ser conscients que les guàrdies urbanes s’havien de desplegar pels barris de les ciutats. Per això, també hi havia els guàrdies de barri. Res millor que la policia que trepitja cada dia els carrers i coneix la gent per prevenir accions delictives i accions incíviques. Com en altres serveis públics, per molt que es negui, s’ha deixat de prioritzar la prevenció. És més espectacular fer anar les sirenes, ensenyar les furgonetes plenes de policies i protagonitzar desplegaments de pel·lícula. Les policies tenen l’obligació d’escoltar, de ser proactives i de coordinar-se amb la resta de serveis públics. Això ho diu la llei i ratifiquen les pàgines web de les dues policies implicades. Les policies han de ser proactives i assumir totes les responsabilitats, incloses les pròpies de l’incivisme. Les noves policies locals, les que es van desplegar en l’etapa democràtica, van deixar-se arrossegar per unes inèrcies poc saludables i que els ha allunyat massa de la ciutadania.

Donat que en el món de la seguretat, una de les paraules indispensables és la percepció, fa anys que es va creure, erròniament, que les policies havien de patrullar sempre –o gairebé– a dins els cotxes. La percepció de més seguretat millora, de forma notable, si les patrulles són a peu o en vehicles lleugers capaços de ficar-se per carrers o carrerons estrets. Això, en els darrers anys, no s’ha fet de forma sistemàtica, només en moments puntuals, en situacions d’alarma ciutadana per atenuar el malestar de veïns o entitats comercials. El discurs de la falta d’agents, de recursos humans, ha estat la mitja veritat que queda en dubte en el moment que s’incorporin trenta agents a la nova comissaria del passeig de la República, al centre històric de la ciutat i a pocs minuts de la seu central de la policia local.

Hem de ser positius i interpretar l’anunci de les novetats d’aquesta setmana, com un pas per a la regeneració de les policies locals. Regenerar que vol dir recuperar l’esperit de les guàrdies urbanes dels anys vuitanta i fent servir els mitjans i la tecnologia del segle XXI. Manresa ha de ser un exemple de policia local, més enllà de l’obertura d’una comissaria que el temps dirà si la decisió ha estat encertada o no.

Compartir l'article

stats