L’ANC i Òmnium han convocat la manifestació de l’11 de setembre sense convidar-hi els partits independentistes. L’auditoria de Junts, respecte al compliment del pacte de govern, surt negativa, la direcció es dona de termini fins a veure el resultat de les resolucions del debat de política general. Aquesta setmana ja haurem vist, per segona vegada, el posicionament de la Mesa del Parlament vers la situació de Laura Borràs. Aquest inici de curs comença molt mogut a l’espai independentista, el perquè? Podem buscar moltes explicacions, potser tantes com persones, però, vist des de la distància, fa l’efecte que els irreductibles, tot i que encara estan en la fase de negació, en els moments de lucidesa, passen per la fase de dol i necessiten buscar culpables per justificar les seves frustracions
El seu cap no pot entendre que l’octubre del 2017, sent tants com eren, tenint la raó i tenint-ho a tocar, com no ho van aconseguir. Com és que no es va fer realitat. Com pot ser que el món, que els mirava meravellat del seu civisme, que havien demostrat que es podia fer una revolució sense tirar un paper a terra, i amb un somriure a la boca, no els fes costat, i mil i una pregunta més, que en cap moment tenen respostes. No volen creure que aleshores els enganyessin, els enganyen els d’ara, perquè no ho volen tornar a fer.
Quan negues la realitat ets a un pas de creure tot allò que et diguin que reforci el teu posicionament, per això els irreductibles són tan intransigents. Val a dir que, tot i que una part majoritària dels independentistes ja es troben instal·lats gairebé permanent en la fase del dol i fins i tot en la d’acceptar la realitat, no són pocs els que encara estan en la fase de negació. Són aquells que aspira a liderar la Laura Borràs.
Aquesta divisió en el món independentista, com es pot veure, no és ideològica, tampoc estratègica, ni tan sols tàctica. És una divisió psicològica, de la manera de veure el món en què vivim. Aquests tipus de divisions són molt difícils d’administrar, és gairebé impossible intentar arribar a punts d’acord amb aquells que consideren que tenen la veritat i no volen renunciar-hi, estan cridats per una força suprema a ser els guardians de les essències.
L’altra part, que lidera majoritàriament Esquerra Republicana, haurà de decidir què vol fer, continuar com fins ara, fent veure que la divisió és artificial, o assumir-la i començar a posar-hi condicions. Si esperen molt, si continuen fent com fins ara, donant-los corda, es trobaran presoners de la irracionalitat, del sense sentit, i cada cop els costarà més fer entendre al conjunt de la societat que l’independentisme té solucions als problemes actuals. Sí, tot i que la independència arreglaria tots els problemes de cop, mentrestant, cada dia hi ha problemes, i cada cop més greus, i el país necessita solucions.
En el proper debat de pressupostos, de què haurem de debatre?, de com implementem la independència, o de com fem front a les conseqüències d’una guerra després d’una pandèmia?
