Parlo amb un jove emprenedor, que ha creat una empresa de serveis per a universitats: intranet pel campus, anàlisi de potencial de l’alumnat, detecció de factors de risc en el professorat, etc.
Comentem els canvis que s’acosten, o que ja tenim aquí, i que s’ incrementaran exponencialment amb la informàtica, la genòmica, la medicina personalitzada, la biotecnologia, etc.
Analitzem les conseqüències dels handicaps de tot tipus que això portarà, per exemple, com els dilemes ètics no els resolen els enginyers, entre les professions més buscades a Silicon Valley estan els llicenciats en humanitats o filosofia.
Coincidim en la necessitat d’una bona legislació que reguli aquests àmbits, tot i saber la dificultat que suposa, ja que la tecnologia sempre va, i seguirà anant, més de presa que les lleis.
Llàstima que el nostres polítics, aliens en aquests temes, prefereixin furgar en els vells mantres populistes, per això cada legislatura fan una nova llei d’ensenyament, debaten sobre la llei de l’avortament i del matrimoni homosexual.
¿Quan ens ha costat que els 400 diputats discuteixin, legislatura rere legislatura, sobre aquestes mateixes normes, mentre aspectes que marcaran el nostre futur en els propers anys, segueixen al limbe dels justos?
Clar que per enfrontar-se en aquests reptes calen informàtics, humanistes, filòsofs, sociòlegs, genetistes, advocats, etc., que vulguin avançar al marge de les lluites partidistes.
I tots sabem que els nostres polítics prefereixen un altre tipus d’assessors, concretament els aduladors del partit col·locats per tal que cobrin un sou, que no aconseguirien per mèrit propi.
