L’agost ha acabat amb una notícia esperada i satisfactòria: el Comitè dels Drets Humans de l’ONU ha emès un dictamen en què determina que l’Estat Espanyol va vulnerar els drets polítics de Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull, que el desembre de 2018 van presentar una demanda a l’ONU perquè se’ls havia suspès l’acta de diputat que havien aconseguit en les eleccions de desembre de 2017. Gairebé quatre anys després de la demanda i cinc després dels fets, una autoritat independent decideix rebutjar –per enèsima vegada– una decisió del jutge Pablo Llarena, i concreta que la decisió judicial va ser «arbitrària i sense garanties d’imparcialitat». En el camp de la manca de respecte dels drets polítics, l’historial del jutge esmentat, de molts dels seus companys i dels alts tribunals espanyols és tan negre i barroer que evidentment seria lògic d’esperar-ne una dimissió en massa. Cosa que, per descomptat no passarà, És més, encara hi haurà qui insistirà altre cop en allò d’atribuir a l’Estat el qualificatiu de «democràcia plena», un adjectiu que la realitat ha desmentit i que desmentirà repetidament en d’altres causes pendents de resolució en tribunals de l’ONU i de la Unió Europea, i que aniran desautoritzant unes sentències que mai no s’haurien d’haver produït.
El canvi climàtic ja no és una perspectiva més o menys difuminada i llunyana sinó una realitat tangible i comprovable. Per poc atents que estiguem a allò que passa al món, ja hem vist que els fenòmens meteorològics violents i insòlits s’han anat fent habituals. Temps era temps, Raimon cantava allò de «Al meu país la pluja no sap ploure, si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe». Ara veiem que això està passant arreu i sovint: sequera extrema, grans ventades, temps violent, calorades, inundacions, pedregades insòlites desgraciadament amb una víctima mortal, ferits i molts desperfectes al nostre mateix país, etc. Qui gosa predir com pot anar aquest hivern? Farà molt fred o no? Nevarà molt o poc? Només sabem que l’haurem de passar amb preus molt alts dels combustibles i l’electricitat, o sigui que escalfar-nos serà més car que mai. El canvi climàtic i la invasió russa d’Ucraïna han coincidit per fer-nos més difícils els mesos vinents, tot i que els ucraïnesos seran els que ho tindran pitjor i ho patiran més. El fet és que de les conseqüències dels canvis en el clima ja n’estàvem avisats des de fa anys però que aquells que havien de prendre decisions no ho van fer, pensant que les mesures que calien serien poc populars i els podrien fer perdre les properes eleccions. El resultat és que ara, tots plegats, ja n’estem pagant les conseqüències.
S’acosta l’11 de Setembre, la data que convida a reflexionar sobre el nostre futur nacional. D’una banda cal que tothom participi decididament en els actes que s’organitzin. No s’hi val a justificar l’absència pel desànim, la manca d’unitat, el pessimisme general, etc. És ben clar que per remuntar aquests obstacles cal l’empenta decidida de la gent i que ningú no es quedi a casa. D’altra banda aviat començarà un període que no serà fàcil. En l’horitzó apareixen diversos processos electorals, que justament no afavoreixen gaire la unitat i el consens. S’ha d’aclarir, doncs, ben aviat l’horitzó i superar les dissensions entre partits independentistes. La diada de l’11 de Setembre ens hi hauria d’ajudar.
