El tema de les enutjoses trucades de les companyies telefòniques fa tants anys que s’ha convertit en un malson per a la majoria de persones que, quan en parles amb algú, ja no comentes si va ser tal o qual empresa la que et va molestar a l’hora més inoportuna sinó les estratègies per fer-los desistir d’emprenyar-te (és el millor verb que se m’acut per definir-los). Hi ha qui, quan rep la trucada, els contesta en català, un recurs molt efectiu per treure-se’ls del damunt perquè és molt excepcional trobar un comercial que parli aquest idioma, si no és que es tracta d’una companyia que ja el tingui en el seu ADN. D’altres, fan veure que hi ha algun problema amb la connexió. «Perdona, no et sento! Piiip»; «Perd-na. Es t-lla. Piiip». En aquest cas, hi el perill que a l’altra banda s’ho creguin i encara truquin més cops. N’hi ha de bromistes que fan sorollets mentre el venedor deixa anar el rotllo après. I qui posa el mòbil damunt la taula una estona i va fent la seva fins que es cansin. Evidentment, quan el que ha trucat se n’adona no té cap altre remei que penjar. Conec una persona que, farta de la insistència, té preparada una frase retòrica que és un fidel reflex del que deuen pensar la gran majoria quan els truca una d’aquestes companyies de telefonia: «Una pregunta: No us canseu mai d’emprenyar?».
Els darrers temps, però, alguna cosa està canviant. Algú amb una mica de pesquis s’ha adonat que l’estratègia de la gota malaia no només no va enlloc sinó que fins i tot és totalment contraproduent; és a dir, que el que aconsegueix és que agafis mania a aquella companyia. Sembla que s’està instaurant una nova realitat, que segurament no deixa de ser una estratègia com qualsevol altra, però que s’agraeix. Una companyia diu a la seva pàgina web: «El 90% dels nostres clients vénen recomanats, així que no necessitem vendre’t la moto. Tampoc no et trucarem a l’hora de la migdiada per afegir-te tres línies addicionals o per intentar vendre’t una assegurança per a la casa del poble». Una altra comenta: «Volem ser una part silenciosa de la teva vida, amb el compromís que serem aquí quan ens necessitis», i afegeix: «No tenim maquinetes, ni robots que t’obliguin a repetir a la teva consulta una vegada rere l’altra». En el fons, parlen d’aspectes que són de sentit comú i gairebé obligats si es vol oferir un bon servei sense amargar al personal. Finalment, sembla que n’hi ha que ho han començat a entendre. Jo m’he entès amb una d’aquestes companyies. Esperem que no hagi d’escriure una segona part per rectificar. Penjo.
