Quiosc

Regió7

Jordi Puntí

Jordi Puntí

Escriptor

Paciència i misteri

Tornava a casa amb el cotxe, de nit, amb les finestres obertes perquè entrés la fresca. Anava per una carretera comarcal i escoltava la ràdio. Era una emissora musical, Radio 3, però també hauria pogut ser iCat o fins i tot Ràdio Estel. El locutor anunciava les cançons, algunes m’agradaven i d’altres no tant, però les sentia senceres i esperava amb ganes la següent. Aleshores me’n vaig adonar: allò que feia era una cosa antiga, molt del segle XX. Escoltava la música sense pressa, amb paciència i misteri, deixant-me sorprendre. Avui tot ha canviat; ens agrada tenir el control i amb les llistes de Spotify o Youtube ens fem la ràdio a mida...

Al cotxe, aquell vespre, tot d’una van posar una cançó que no coneixia i de seguida em va captivar. Al final el locutor va dir el nom del grup massa ràpid i no el vaig entendre. Van venir-me a la memòria les tardes de dissabte d’adolescent, quan escoltava la ràdio en un radiocasset, amb els dos dits a punt per prémer Play i Rec alhora, quan sonés el grup que jo esperava –Fischer Z, Felt, The Cure–, i resant perquè el locutor no parlés gaire estona per sobre de la música. Sí, que senzill, però així és com em feia les cintes de casset. N’hi ha que encara les tinc, com si amb la música també hagués gravat l’emoció de la descoberta.

Després de buscar una mica, ara sé que la cançó d’aquell vespre era The oil rigs at night, de The Delines, una banda de Portland que ja compto entre les meves preferides.

La lletra explica que és de nit i una noia observa els llums daurats d’una plataforma petrolífera dins el mar; llavors diu que falten 23 dies perquè ell torni d’allà, quan acabi el torn, però ella ja no hi serà. «Viure sense amor és més fàcil que passar-se nit i dia estirada, esperant», diu, i ara quan veu la llum daurada ja no somia més amb la seva tornada. Aquella nit la música, d’un country sofisticat, tenia un deix melancòlic. De mica en mica va anar omplint l’interior del cotxe, com fan les bones cançons, i llavors vaig sentir que conduïa per una carretera perduda de Texas, en una altra vida.

Compartir l'article

stats