Regió7

Regió7

Joan Barbé

Setembre

Benvinguts al mes de setembre, diuen que el pitjor de l’any, el que va cometre l’error d’anar desprès de l’agost, quan s’acaben les vacances mentre encara som sota el sol que convida a la piscina, no ens hem acostumat a renunciar a la migdiada, però cal tornar als hàbits laborals i viure a ritme de despertador per portar els nens a l’escola.

Però aquest, just aquest setembre, ens el volen vendre especialment tràgic, com si fos el pitjor dels pitjors: A més de la inflació que ens desinfla la paciència, la tensa situació mundial més enllà d’Ucraïna, l’augment dels preus de l’energia que ens ha fet suar i properament ens farà tremolar, la pujada dels tipus d’interès i la clatellada de les hipoteques; s’ha posat de moda el terrorífic concepte de la recessió que apunta a ser la cançó de l’hivern. Recessió?, que ens han d’explicar a les ciutadanes i ciutadans amb moral de país derrotat, on tota la classe política i nosaltres també, hem fet els deures tant malament com hem pogut? I aquí estem, encetant un setembre amb sensació d’espant contingut, estalvi acollonit, inestabilitat desfermada i tragèdia provocada, com espectres d’una sèrie de Netflix caminant cap a l’abisme; amb el consol d’una resolució de l’ONU, aquell edifici de Manhattan amb el que ens hi hem fet la foto quan hem anat a Nova York com qui se la fa amb una vella glòria que ja no serveix per a res, excepte figurar en els llibres d’història. Poques pedregades ens hauran caigut al damunt, a més de les del canvi climàtic, si no som capaços de reorganitzar-nos i deixar d’escoltar els mitjans subvencionats pels de la pagueta; de cap manera ens podem conformar a que aquest sigui el mes d’augmentar les reserves de paper higiènic, proveir-nos de targes de transport i començar a fer plans per si esclata la tercera guerra mundial.

Aquest qui escriu, que forma part del col·lectiu que s’ha passat l’agost en horari laboral, i d’aquí a pocs dies començarà vacances, els recomana que no facin cas als cunyats tertulians que venen les seves rucades indocumentades a preu d’expert. Cal sortir al carrer amb el cap clar i la gola ben afinada, perquè el cel no ens caurà al cap com deia l’Abraracurcix, el cap del poblet gal de l’Asterix; potser si que ja hem perdut la dignitat i som a punt de perdre l’idioma, però el nostre desinterès garanteix la seva impunitat. Encara queda un setembre, després arribarà l’octubre i d’aquí a dos dies Nadal, si ens ha de tocar ballar-la fem-ho a ritme del September dels Earth Wind and Fire i els que creuen que ho tenen difícil, que pensin en l’amic Josep Vives, el manresà que serà el nou delegat del nostre govern al Con Sud amb residència a Buenos Aires... aprendre a ballar el tango si que és una tragèdia i no el que ens espera aquí!

Compartir l'article

stats