Tot lector d’aquest diari hauria d’haver llegit alguna vegada alguna novel·la de Josep Tomàs Cabot. Qui diu novel·la diu narració, assaig, article, teatre. Si no ho heu fet encara, feu-ho. No us sabreu estar de repetir. Tant és el llibre que escolliu per començar. En l’univers literari de l’escriptor, cada obra és un món, amb un paisatge i una atmosfera propis, i habitat per personatges basculants entre la rauxa i la raó, a través dels quals l’autor recrea diversos marcs històrics de la humanitat amb una mirada crua i amable. És la mirada reflexiva de l’home apassionat per la literatura i el coneixement, i també per l’historiador i l’humanista, el metge i el professor, el melòman, el periodista, el qui malgrat un gran pessimisme amb coneixement de causa continua creient en les causes pendents. Llegiu la trilogia El cercle tràgic i us llepareu els dits. Igualment si acompanyeu la Lliberta en les Deu visites al company absent, viatgeu amb El tren de Sibèria o us deixeu seduir pels quaderns d’Els miralls de Schubert. Tomàs Cabot captiva el lector amb l’entramat de les històries, la potència dels personatges i un llenguatge viu i eficaç, que s’adapta com un mitjó a qualsevol proposta literària. Sovint es diu que els escriptors, a través de les seves obres, formulen preguntes o respostes a l’entorn dels grans temes. Tomàs Cabot ni pregunta ni respon: deixa que sigui el lector qui visqui l’experiència de la lectura amb absoluta llibertat, i això sempre és d’agrair. Com és d’agrair que edicions de l’Albí hagi recollit la seva narrativa catalana en cinc volums, que també inclouen un estudi preliminar, complet i precís, de Llorenç Capdevila i un epíleg, de caràcter més personal, del recordat Josep Maria Aloy.
