El títol és broma, poma, que ningú s’enfadi, però em va bé per parlar de turisme i de turistes. Sovint, encara ara, s’utilitza una accepció economicista i anacrònica (de quan es necessitaven «divises») del concepte turisme que fa referència només a les pernoctacions de persones amb residència fora del país (de l’estat) i nacionalitat administrativa estrangera. Amb aquest criteri, Andorra seria una comarca molt, moltíssim, més turística que la Vall d’Aran o la Cerdanya, per molt que el pes del sector en aquestes tres comarques sigui relativament semblant. La diferència és que en el primer cas els visitants tenen un passaport diferent que el de la majoria de residents mentre que en els altres dos el gruix dels forasters tenen el mateix DNI que els veïns i veïnes. Mantenint aquesta visió, basada en la nacionalitat i no en l’activitat realitzada, ens trobem que un senyor de Perpinyà que passa un cap de setmana a Roses compta com a turista, però una senyora de Navarcles que s’està dues setmanes en un hotel de Tenerife, no. Absurd.
I no obstant, hi ha un cert antiturisme nostrat, el del tourist go home!, molt obsessionat amb els estrangers, amb els guiris, a qui culpa de quasi tots els mals que patim. És una obsessió que oblida dades tant evidents com conegudes. Com que la gran majoria de persones que creen embussos i aglomeracions a cims, platges, rieres, llacs o embassaments som, efectivament, catalans i catalanes. O que la majoria d’apartaments, xalets i xaletets que han destrossat tants paratges de la costa, del Pirineu i de les serralades interiors són, yes!, propietat de catalans i catalanes. També som del país els primers i principals (que no únics, naturalment) usuaris dels nostres aeroports i ports comercials i esportius. Per cert, dormen també habitualment aquí els cossos dels quals emana l’orina i els vòmits que apareixen als nostres carrers per festivals, festes majors i caps de setmana qualsevols. I encara més, però marxant una mica del tema, sabeu d’on són la majoria de nous veïns i veïnes de Barcelona que en buscar pis a la capital fan encarir verticalment el preu de l’habitatge? Exacte!, catalans i catalanes de comarques que, senzillament, volen viure on hi ha més oferta d’estudis, més i millors equipaments i més i més ben pagada oferta laboral.
Sí, els turistes, els pixapins i els gentrificadors som nosaltres. I per molts anys. En tot cas, si hi ha problemes, que n’hi ha, de contaminació, d’aglomeracions, de convivència, de neteja, d’accés a l’habitatge o del què sigui, que s’hi posi remei, però centrant-se en el problema, en l’activitat a regular, i no en l’origen de les persones implicades. Perquè si a algú li molesta la gent que fa turisme només quan és estrangera, això no és turismofòbia sinó una altra cosa que també acaba amb fòbia però comença amb la lletra x.
