Ahir va començar el curs escolar que havia de suposar el retorn a la normalitat després que els dos anteriors hagin estat marcats per la pandèmia. Deixats enrere els grups bombolla, les mascaretes i les entrades esglaonades, es preveia una arrencada plàcida. Però lluny d’això, ha vingut marcada pel rebombori del canvi en el calendari, que ha avançat una setmana l’inici de les classes. Una mesura que el departament d’Educació ha implantat en nom de la conciliació familiar i laboral i que no ha estat exempta de polèmica. D’una banda per la seva improvisació, que ha obligat als centres a preparar-ho tot a corre cuita i, per l’altra, per l’efectivitat que pot tenir aquest avançament.
Que el curs comenci una setmana abans és un fet que, a priori, sembla una bona notícia, tenint en compte les llargues vacances dels escolars. A canvi, però, tot el mes de setembre es farà horari intensiu i només hi haurà classe pròpiament dita els matins, mentre que a les tardes s’oferiran activitats de lleure educatiu perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin continuar anant als centres. Després de dos cursos molt complicats, tant per les famílies i els infants com per les direccions dels centres i els docents, que han hagut d’afrontar moltes adversitats i s’han hagut d’adaptar a una realitat mai vista i en constant canvi, potser aquest no era el millor moment per introduir canvis. I menys improvisats i a corre-cuita.
Comparteixo que començar una setmana abans el curs pot anar bé als infants i pot suposar una millora per conciliar la vida laboral i familiar per les famílies, que es poden estalviar el cangur o el casal d’aquesta setmana. Però aquest petit benefici compensarà la despesa de temps i recursos que suposa organitzar les tardes de lleure educatiu, amb la contractació de centenars de monitors, que es podrien destinar a dotar els centres educatius de més professorat i més recursos? Compensarà la pèrdua d’hores d’aprenentatge durant les tardes de tot el mes de setembre? La conselleria diu que en els propers anys es mantindrà l’avançament de curs si es constata que és una «bona mesura» per l’alumnat.
Esperarem doncs a veure quins són els resultats i si són bons esperem que continuï endavant amb la planificació necessària i, si no ho són, que es replantegi. Mentrestant, encarem el curs amb optimisme (també amb bones notícies com l’acord entre sindicats i Educació que ha aturat les vagues anunciades) i amb l’esperança que sigui el més normal possible. Bons curs a tothom!
