Fa cinc anys que el Parlament va votar les anomenades lleis de desconnexió. Diumenge també en farà cinc d’aquella Diada que semblava que el món ens mirava i que teníem l’autodeterminació a tocar. El proper 1 d’octubre recordarem que ja fa un lustre del referèndum. I tot plegat ens semblarà un miratge si ho comparem amb la divisió de les forces polítiques que hi ha ara mateix.
La dita majoria del 52% només va servir per parlar-ne després de les eleccions, però no ha estat mai real. ERC i JxCat van formar govern, però no han parat d’escenificar les seves diferències, mentre que la CUP se’n va desmarcar ràpidament i no va voler saber res dels pressupostos, demostrant que la majoria era només un eslògan.
El procés ha deixat víctimes pel camí. Les forces unionistes van fer pinya per derrotar els independentistes per terra, mar i aire. I ara els independentistes estan desunits perquè tenen estratègies diferents. Uns volen dialogar, confiant en arribar a acords, mentre que els altres són partidaris d’estirar la corda, perquè no confien que l’Estat tingui cap voluntat negociadora.
Mentrestant, aquest Onze de setembre alguns repetiran «No és això, companys, no és això».
