Regió7

Regió7

Pere Bonet

Bio-Psico-Social

L’atenció en salut mental ha sofert diversos processos de transformació en les darreres dècades. El més important, el canvi de paradigma d’una atenció centrada en l’hospitalització a una atenció basada en la inclusió comunitària. Aquest canvi també ha implicat una atenció basada en l’atenció integral a les persones; i veus aquí on plora la criatura. Per tal de fer aquest viatge paradigmàtic calia trobar, des dels diferents corrents doctrinals, una visió única de l’atenció, deixant de banda si l’atenció es basava en evidències científiques o grans discursos literaris. En aquella època, tots els plans funcionals dels serveis de salut mental es fonamentaven en una visió Bio-Psico-Social. No cal dir que uns serveis, eren molt Bios (de biològics), altres molt Psicos (d’emocions o de la conducta) i altres, molt Socials (de factors culturals o socioeconòmics), ja es veu que dins de cada àmbit també hi havia diferències, però tots contents. Darrere les paraules s’amaguen les dificultats per abraçar i definir conceptes i donen peu a interpretacions subjectives.

Doncs bé, d’un temps ençà, ara la discussió els envers si la visió ha de ser ampliada a ser Bio-Psico-Social-Espiritual. De fet, en unes jornades de Bioètica, la controvèrsia fou si, en l’apartat Psico, s’hi englobava l’espiritualitat o tenia d’ésser un aspecte separat. Costa molt, posar-se d’acord. És un fet que en algunes càtedres de psicologia social, l’espiritualitat ha esdevingut un àmbit de coneixement en franca progressió. La tasca de conèixer i acceptar-se a un mateix és espiritual, i més en situacions de crisi. Fa anys, en els temples, hi trobàvem persones buscant ajut en situacions d’angoixa, no és el costum actual. Encara que si anem a fer el Camí de Sant Jaume, el «Milky Way» dels anglosaxons, hi trobarem la concentració de persones en situació de crisi personal més alta del món i, que s’entengui bé, no totes.

Més endavant intentarem posar llum, com a Crims, a aquest concepte, l’espiritualitat, l’esperit! Una de les dificultats en incorporar l’àmbit espiritual a les valoracions personals és confondre espiritualitat amb religiositat, un aspecte divers i propi de cada religió. Una cosa és meditar sobre un mateix i un altre abraçar una fe. Encara que tenir fe, en allò que sigui, pot ser un factor protector en situacions de crisi, malgrat que llavors la recerca d’ajut és externa a nosaltres i l’espiritualitat, per se, és una prospecció interna i que pot proporcionar un creixement personal.

De fet, en els factors que influeixen en el sentiment de benestar de les persones, l’espiritualitat hi juga un paper rellevant. L’espiritualitat fa referència al coneixement, a la recerca de l’essència de cada persona, a un concepte immaterial, a un trobar-se a un mateix. Tasca difícil i que pot provocar malestar. Clar i català, estem parlant, curt i ras, del sentit de transcendència, de què hi fem aquí, i la frase habitual: «d’on venim i on anem?, què hi faig aquí i ara?»

Compartir l'article

stats