Quiosc

Regió7

enric badia

Cinc anys, quant temps

Han passat 5 anys des d’aquell convuls i intens setembre del 2017, dies previs a l’1 d’Octubre. Han passat cinc anys, jo diria "només", i sembla que el record ens trasllada a un espai llunyà. La llunyania, de fet, potser la marca la distància que hem creat entre el dia a dia i l’impossible. Catalunya venia de l’autonomisme pujolià i va semblar que les noves generacions de catalanets amb barretina, que van abandonar la senyera per abrigar-se en draps estelats, feien un pas més enllà dels paradigmes dels darrers 25 o 30 anys. Es van generar algunes il·lusions, uns centenars de milers d’il·lusions que vist avui tot indica que alguns polítics encoratjadors sabien que no arribaria a bon port, a cap port.

En el repàs obligat que aquests dies fan i fem els mitjans ens apareixen les sessions dels Parlament, la tensió viscuda i les aprovacions de lleis i proclames que no van tenir la fi esperada, algunes, ni la tramitació anunciada. Es feien propostes transcendentals en espais i llocs de gran càrrega ideològica, però la memòria ens diu que només els fets eren reals, perquè el continguts, malauradament, no ho van ser. En el mateix record tenim les vivències de l’11 de setembre, les grans demostracions de mobilització ciutadana que hi va haver aquell 2017 i els anys anteriors, sobretot des del 2010. I n’explicarem l’aspecte festiu i pacificador que tenien aquelles persones, les famílies, que formaven part del moviment. Postals per a la història, pàgines de llibres amb protagonisme de la població que se sentia amb ganes de caminar sola. Com a mínim hi havia una gran majoria política al Parlament, el govern del país i, semblava, que la majoria del país, però com que mai no s’ha permès un recompte oficial haurem de parlar de "possiblement".

Aquests darrers dies s’ha incrementat el volum del soroll de la picabaralla política dels de la barretina. Retornats per voluntat i imposició al punt d’inici pujolià, ara els partits de l’estel se’l tiren pel cap. Ho havia pronosticat José Maria Aznar, tot i que no crec que en sabés massa res del moviment independentista vista la miopia amb la que van actuar els seus hereus polítics.

Sempre és molt més fàcil cercar la unitat quan s’està en un espai d’oposició, quan es juga a la contra, que no pas quan s’ocupen les cadires d’un govern. És més fàcil cridar plegats "independència" que no pas posar-se a fer-la. Però aquests cinc anys han creat molta distància. Quanta gent hi haurà aquest any a la Diada?

Compartir l'article

stats