Quiosc

Regió7

Antoni Daura

A PEU DE PÀGINA

Antoni Daura i Jorba

Llibreter

Espolis

Potser no ens n’adonem o no ho volem veure, però realment els ciutadans estem avui molt més extorsionats i espoliats que a l’època feudal, en plena l’Edat Mitjana. Les diverses estructures estatals (que se superposen com les famoses nines russes, començant per les europees i acabant per les municipals) ens collen per tot arreu: impostos sobre la renda (IRPF), sobre la compravenda de materials (IVA), sobre les donacions i successions (que entre familiars directes és un escàndol i un robatori), vehicles, taxes a les inversions, etc. Tot per engreixar un complex públic d’on els més espavilats en treuen cullerada. Pensem que, pel cap baix, els que treballem cedim directament una quarta part del nostre sou.

Però el pitjor de tot és constatar com es gestionen aquests diners. Fa pocs mesos es va parlar força de la manca d’inversions a Catalunya per part de l’Estat espanyol, tot un clàssic. Ara s’ha fet públic, per part de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, un informe rigorós amb dades del 2019 que demostra com el dèficit que hi ha entre el que l’Estat recapta i el que gasta a casa nostra va ser aquell any de 20.196 milions d’euros. Una barbaritat! Però res de nou. Ja fa anys que se’n parla, amb una resignació general que fa feredat, com si es tractés d’una plaga bíblica o un fenomen climatològic. I no és pas així! Respon a uns interessos concrets, imposats per la força.

De fet, ara Tibidabo Edicions acaba de publicar la reedició del llibre de Ramon Trias Fargas (1922-1989), que fou conseller d’economia i finances als anys vuitanta: Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya. La segona edició incorpora, per altra banda, un pròleg de l’exconseller Andreu Mas-Colell, també molt clarivident i alliçonador. L’autor, polític i economista de sòlida formació acadèmica, va participar en la redacció de l’Estatut i del model de finançament de l’anomenat «estat de les autonomies». I a la seva obra exposa la duresa de les negociacions, els errors estratègics dels representants de la part catalana, les transferències sense prou recursos, la dificultat de fer recaptació i política fiscal pròpia seguint un model federal i, sobretot, la voluntat de collar Catalunya per part de tots els partits espanyols a fi d’evitar el seu desenvolupament econòmic i social, obviant que aquest podria ser important per al conjunt, en actuar com a locomotora econòmica del conjunt. Als colonitzats, ni aigua!

Aquest llibre va ser publicat l’any 1985. Han passat gairebé quaranta anys i el més calent és a l’aigüera. L’actual conseller del ram, Jaume Giró, ho ha tornat a posar damunt la taula i ha estat prou explícit. Però algú farà alguna cosa? Els que viuen professionalment de la política estan anestesiats amb la seva butxaca assegurada i gestionant les misèries que ens arriben, les patronals i sindicats embrancats en aconseguir les seves prebendes i la ciutadania resignada.

És urgent i indispensable, doncs, revertir aquesta situació. Independentment d’ideologies, això és un escàndol que perjudica tothom, també els que no volen deixar de ser espanyols i viuen aquí. El que no pot ser de cap manera és que es continuïn donant avals al Govern de Madrid, per interessos partidistes que no porten col·lectivament enlloc, mentre aquest espoli no fa més que augmentar any rere any.

Potser tocaria despertar d’una vegada, oi?

Compartir l'article

stats