El sector més sarcàstic de l’unionisme (dir-ne constitucionalisme quedaria curt) va crear fa uns anys el concepte de Tabarnia (sense accent, perquè és un nom castellà) per definir un projecte de franja territorial, entre Tarragona i Barcelona, que se segregaria d’una Catalunya independent i es convertiria en una comunitat autònoma espanyola. Entre els ideòlegs de l’invent hi havia el conegut politòleg, filòsof, assagista i catedràtic Albert Boadella. Aquesta setmana Tabarnia ha celebrat assemblea i ho ha fet a Madrid, cosa lògica perquè l’assemblea era nacional i Madrid és la capital de la seva nació. En aquesta assemblea han decidit elegir com a presidenta a Isabel Díaz Ayuso, que ja ho és de la comunitat autònoma madrilenya, així com referent de l’ultraliberalisme espanyol, el que perdona impostos als grans propietaris i nega recursos a la sanitat pública. La divina Ayuso ha fet broma comparant la seva investidura amb la coronació d’Isabel la Catòlica, emblema d’espanyolitat matxucada a les escoles i a la televisió, però l’entorn humorístic de la pallassada perdona aquesta mena d’excessos. És bo que els polítics no estiguin tot el dia de mal humor, i per tant és injust que els critiquem quan es deixen anar, com li ha passat a la cap de govern de Finlàndia. Dins aquest entorn enjogassat, la presidenta de la regió central del centralisme i ara també del projecte secessionista contra el secessionisme català va dir que celebrava l’aliança de Tabarnia amb Tabernia. Tabarnia ja hem dit què era, i no costa d’entendre que Tabernia és el Madrid dels bars, el que va de copes fins les tantes i prefereix agafar la covid abans que renunciar a l’alegre cerimònia de les birres. Tabernia és un acudit, i amb la comparació Ayuso deixa molt clar que Tabarnia també ho és des del seu punt de vista. I pensar que en el seu moment van sonar algunes alarmes quan l’ocurrència boadelliana es va posar en funcionament! Ressentits que van de canyes i de copes: heus aquí l’essència de la cosa.
