Quiosc

Regió7

Rosa M. Ortega i Juncosa

11-S i 1-O

Nosaltres hi serem perquè quan passi l’helicòpter no hi vegi cap forat. Perquè la foto aèria en pugui donar fe. Per comptar-nos, per fer-nos companyia, per recordar qui som i on som. I per deixar clar cap on anem. I perquè l’11 de setembre no podem ser enlloc més. I encara menys des de l’1 d’octubre del 17. «On eres el dia que van matar Kennedy?» Doncs igual, però en versió nostrada. De fet, si fóssim a Hollywood segur que ja se n’hauria fet una pel·lícula o una sèrie. Un thriller amb tots els ets i uts amb èxit assegurat. Vam protagonitzar un dels desafiaments més grans de la història de la Catalunya recent. O referèndum o referèndum. Malgrat les porres, les estomacades, les tibades de cabells i la trencadissa a l’escola Verd de Girona (la de les filles del President Puigdemont) vam votar. Fins al migdia, és clar, perquè els piolins ja eren a la cantonada i vam haver de marxar per cames. Gent amagant urnes a casa o en nínxols. Les paperetes devien ser a dins un sobre al capdavall d’un munt de papers. O en carpetes com si fossin factures de la llum. O del gas. El cas és que encara les busquen. Bravo pels amagadors! Recompte dels vots mentre el mossèn diu missa. Anar a dormir el dia abans a les escoles per defensar-les i defensar-nos. Santuaris d’aprenentatge. Hi vam anar amb els nostres fills a exercir de ciutadans, no pas de súbdits. A preservar drets per no perdre’ls. Gent jugant a petanca o escacs per passar l’estona. Il·lusionats esperant l’endemà. Emociona només d’escriure-ho.

«Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?» Sí. No és gens fàcil mobilitzar tanta gent amb tant compromís i fermesa. Vam plantar cara i ens en vam sortir. Després va passar el que va passar; d’acord! Però l’1 d’octubre vam guanyar. I és per això que la repressió no s’atura. I no pararan; però nosaltres tampoc. Sí: vam ser tan ingenus que ens vam creure que sense llençar ni un paper a terra, amb clavells, cançons i somriures podríem fressar un nou camí. I la resposta va ser garrotades, presó i exili. I és per tot això que també hi serem. Perquè no oblidem. Vam votar més de dos milions de persones. I és per aquell 1 d’octubre del 2017 que aquest 11 de setembre del 2022 serem al carrer perquè tal com diu el President Torra «les mobilitzacions independentistes

l’Onze de Setembre i durant tot l’any

han estat el motor que ha fet avançar en el camí cap a la recuperació de la llibertat perduda, és a dir, cap a la independència». Abans de l’1-O hi va haver molts 11-S que, de mica en mica, van anar canviant la fesomia del país. Recordo un article de Sánchez Piñol al diari Ara de quan eren 4 gats. Si poden, vagin al buscador i recuperint-lo. Boníssim! Moltes gràcies a tots els qui heu anat a totes les manis de tots els Onzes de Setembre de la vostra vida vencent la mandra, el desencís i l’emprenyamenta. Gràcies per aixecar-vos del sofà i agafar l’estelada i som-hi. Tornem-hi per vèncer: independència!

Compartir l'article

stats