La celebració de la Diada cada any s’assembla una mica més a les concentracions que es feien abans del 2010, 2011 2012. Va ser en aquests anys quan es va gestar un sentiment en què una bona part dels catalans van considerar que calia dir prou a l’Estat espanyol i van empènyer els partits polítics, els que ja eren independentistes i els que es van treure el carnet de militant de l’estelada en aquests anys, cap a la cerca d’un nou paradigma polític per encaixar Catalunya a Espanya o Europa. El final ja sabem quin ha estat. Hi ha una realitat que demostra com s’ha desinflat l’interès per sortir a cridar per la independència: si al Bages s’havien mobilitzat fins a 60 autocars per acudir a alçar les banderes a Barcelona en la manifestació de la Diada, ara només s’aconsegueix fer-ne una dotzena. Els participants prefereixen el cotxe al bus? Potser sí, però és evident que no explica el descens. En canví, hi té molt a veure la manca de projecte i la desorientació en el guió independentista, i l’efecte desmotivador que té en l’organització popular la manca de lideratge clar i la picabaralla política.
