Quiosc

Regió7

Joan Canongia

Des del meu costat del prisma

Joan Canongia

Ja en tinc prou!

Diumenge és l’11 de setembre. Un any més l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Manresa no se celebra sota la senyera del país, se celebra sota l’ensenya d’un projecte polític, legítim, però de part. La justificació de l’equip de govern, és que hi ha un acord de ple, aprovat de manera molt majoritària que així ho diu. I com no pot ser d’una altra manera, com a demòcrates que són, el compleixen.

Per més majoritari que sigui l’independentisme no els dona dret a menystenir la nostra ensenya oficial. Si volen fer un acte d’enaltiment de l’estelada de fons blau, ho poden fer, no seré jo qui m’hi oposi, però aquest acte ha de ser un acte organitzat per les entitats independentistes, en cap cas pot ser un acte oficial de ciutat.

Enguany fins i tot, crec que els companys d’Esquerra Republicana de Catalunya m’entendran. La manifestació de la Diada a Barcelona, organitzada per l’entitat privada ANC els ha expulsat d’aquesta, atès que posa en qüestió el seu veritable independentisme. A nosaltres els socialistes manresans ja fa anys que se’ns va expulsar de la celebració a Manresa. Nosaltres som botiflers, ells ara són els traïdors.

Com a demòcrata, com a socialista i com a catalanista em dol moltíssim no poder celebrar amb els meus conciutadans la Diada. Com això continuí així, d’aquí a uns anys, els nostres xiquets estaran convençuts que la Senyera no és la nostra ensenya, que ens ha estat imposada. El més greu és que ningú els desmentirà.

Tornem al principi, pot un govern municipal fer un acte institucional presidit únicament per una ensenya que no és l’oficial del país? La resposta és òbvia. A ningú l’hi passa pel cap que, l’1 de maig, es fes un acte oficial en celebració del dia del Treball, sota l’ensenya vermella. Per més que ho aprovés el ple, el rebombori que tindríem duraria dies, i molt probablement la cosa acabaria als tribunals.

Per què el cas de l’11 de setembre manresà no ha acabat als tribunals? Molt probablement perquè la immensa majoria de la minoria no independentista de la ciutat ja s’ha acostumat al fet que se li trepitgin els seus drets. Què passaria si algú presentés una denúncia? Que immediatament, qui presentés el recurs seria acusat d’antidemòcrata i de criminalitzar l’independentisme.

Però qui és de veritat l’antidemòcrata?, el que aprova una disposició contravenint la Llei màxima que ens hem dotat els catalans, com és l’Estatut, o aquell que demana que es complexi l’Estatut? En qualsevol lloc la resposta seria claríssima, però aquí ja ens hem acostumat al fet que aquells que el 6 i 7 de setembre de fa cinc anys ens van esclafar els nostres drets, els drets de tots, vagin pel món de víctimes d’un Estat opressor, que l’únic que fa és fer complir la legalitat democràtica.

Ja en tinc prou!, n’estic tip de personatges, que fins ara no han demostrat el més mínim respecte pels veritables valors democràtics, que em diguin que soc un fatxa només per demanar que es respectin els drets que tant van costar aconseguir.

Compartir l'article

stats