Durant la meva, encara curta, carrera periodística he hagut de cobrir dos judicis. Un va ser entre els treballadors del Centre Sanitari del Solsonès i el Consell Comarcal per desacords amb els pagaments dels professionals sanitaris. El judici va ser curt i no vaig viure res que no m’esperés abans d’anar-hi. Les dues parts van defensar els seus arguments i el judici va quedar vist per sentència. Aquesta setmana he cobert un altre judici, en aquest cas a les 10 dones acusades de delictes de desordres públics, danys i atemptat a l’autoritat per tres incidents que van tenir lloc a Santpedor i Manresa durant la vaga feminista del 8 de març del 2019. En aquest cas el judici era més llarg, ja que durava tres dies, i l’acusació era la fiscalia. De fet, la fiscal demana 19 anys i mig de presó i 23.000 euros de multa entre les 10 acusades per una sèrie d’incidents que van tenir lloc durant la vaga a Santpedor i Manresa. Concretament a unes se les acusa de tallar una carretera i muntar una barricada, a les altres de fer unes pintades a la FUB i de tirar unes caixes de maduixes del Mercadona i a la resta se les acusa d’atemptat a l’autoritat per llençar ous amb pintura als agents dels Mossos (tot i que tampoc ha quedat clar si l’objectiu eren ells o la façana de la caserna de la Policia Nacional de Manresa).
Recordo que aquests fets van tenir lloc en el marc d’una vaga feminista durant el Dia Internacional de la Dona. Em costa de creure que per aquests fets dels que se les acusa hi hagi persones que puguin passar fins a tres anys a la presó com s’ha demanat en algun dels casos. No soc expert en temàtica judicial però aquesta acusació em fa qüestionar-me si realment a aquest país es garanteix la llibertat de reunió o la d’expressió. Molts dels drets dels que gaudim ara s’han aconseguit protestant, tallant carreteres o tallant accessos a llocs determinats. Si un dia com el 8M les dones que reclamen el dret a la igualtat de forma reivindicativa causant alguns incidents (que caldria justificar si són desordres públics), no sé com pretenem aconseguir una societat igualitària.
Tenint en compte que el Ministeri Fiscal és un ens que depèn de l’Estat i que es demanaven penes privatives de llibertat a 10 persones pensava que el judici seria més seriós, però res més enllà de la realitat. La sorpresa va arribar quan en l’últim dia del judici, ahir, la fiscal no justifiqués el perquè de la seva acusació després d’haver escoltat a testimonis i a acusades. Tinc clar que la decisió, o bé es tracta d’un interès polític, o d’una falta d’interès flagrant que podria acabar tancant a la presó a unes dones que van lluitar per aconseguir uns drets que representen un benefici pel conjunt de la societat.
