Durant dos dies, el 29 i 30 d’agost, ha tingut lloc al Vaticà una reunió del papa Francesc amb els cardenals de tot el món, per fer una reflexió conjunta sobre la constitució apostòlica, «Praedicate evangelium», sobre la reforma de la Cúria romana.
En paraules del cardenal Arthur Roche, prefecte del Dicasteri per la Doctrina de la Fe, «la reforma és un procés lent, perquè hi ha qui arrosseguen els peus» en relació als canvis que està promovent el papa «i s’hi oposen obstinadament al que l’Església ha decretat». I és que hi ha «col·laboradors» del papa que no estan d’acord amb la reforma de la Cúria i amb l’esperit renovador de Bergoglio.
També el cardenal hondureny, Óscar Rodríguez Madariaga, estret col·laborador del papa, ha dit que en la reforma de la Cúria «el treball no ha estat mai fàcil», ja que «hi ha hagut resistències». I és que «algunes persones volien que les coses continuessin més o menys com estaven» i «una Cúria així no tenia futur, es podia convertir en un engranatge de poders», mentre que el papa vol trencar la burocratització i donar un nou alè de vida a l’Església.
Els cardenals hauran d’aprendre (perquè la majoria d’ells no ho han fet mai), a compartir tasques amb els laics, que a partir d’ara podran presidir fins a quatre Dicasteris del Vaticà.
Amb aquesta constitució apostòlica, els cardenals hauran de descobrir la importància del Dicasteri per l’Evangelització (d’ací el nom del text: «Praedicate evangeliumm»), presidit pel papa i del Dicasteri per al Servei de la Caritat.
Els cardenals, (malgrat les resistències dels qui s’hi oposen a les reformes del papa), haurien de fer seves les idees renovadores de Francesc: conversió pastoral, missionalitat, modernitat, sobrietat, subsidiarietat i catolicitat, paraules claus del papa Bergoglio per a una Església en sortida, ni auto-referencial, ni centrada en ella mateixa, sinó sempre en camí, pelegrina.
És molt significatiu que en l’homilia de la missa de clausura de l’encontre del papa amb els cardenals, Francesc cités (a part d’alguns autors bíblics), un únic nom propi, Sant Pau VI i un únic text pontifici, l’encíclica «Ecclesiam suam» del papa Montini, que va portar a bon port el Concili Vaticà II.
Després d’aquest consistori, i tenint com a base la constitució apostòlica «Praedicate evangelium», els cardenals haurien de descobrir la importància de revifar l’«aggiornamento» impulsat pel papa Francesc, per fer possible una Església hospital de campanya que aculli tothom. Una Església oberta al futur i no ancorada en el passat, més fidel a Jesús, amb una dimensió més horitzontal que piramidal i més fraterna, polièdrica i laïcal, que jeràrquica. Així obrirem un nou horitzó al si de l’Església, perquè sigui una llar de misericòrdia i de fraternitat.
