Un dels fets més indignants del procés independentista fou la substitució de la senyera per les estelades, blaves o vermelles. A qui se li podia ocórrer esborrar la senyera dels nostres pobles i ciutats? Després d’anys, gairebé segles de lluitar pels nostres símbols, per la nostra identitat, venen uns fanàtics i ens la volen arrabassar!
Curiós, ni sota la dictadura es va aconseguir, venen ells i creuen que se’n sortiran. Planten pals per tot arreu, dintre i fora de pobles i ciutats, els omplen d’estelades per fer creure que un nou país ha nascut, i obliden retre homenatge i preservar el principal símbol de la nostra identitat, juntament amb la llengua i l’himne.
Vaig esperar un temps per veure si també volien imposar un altre himne. No es van atrevir. Una cosa era imposar estelades a ajuntaments, amb alcaldes poc fidels al jurament fet, i a altres edificis, espais o a la natura, i una altra cosa imposar un nou himne.
No se n’han sortit perquè el que forma part de les nostres arrels continua viu, i així continuarà mentre els qui creiem en la nostra identitat, no la veiem enfrontada ni confrontada amb altres. Som capaços d’estimar el pare i la mare alhora, i amb la mateixa intensitat. Respectar el que és nostre, amb el que és de tots, i edificar una nova realitat, en el marc de la Unió Europea.
Hem arribat a una nova Diada, deixant lluny, molt lluny, aquells actes en els quals érem capaços d’aplegar entitats i sensibilitats diverses. No volem que se’ns digui quins són els símbols del nostres país, perquè els sabem i els respectem. S’ha acabat voler-nos arrencar l’estimació per la senyera per una altra de partit.
I s’han acabat aquelles manifestacions en què els participants es comptaven de cinc en cinc, o multiplicats per set o vuit, fins al punt de posar seixanta mil persones al Passeig de la Pau de Berga. S’han acabat les mentides, i les consideracions d’una part del país com si fos el tot. Som molts els qui mai vam combregar amb el procés. I ara, som molts més els qui volem retornar al passat per celebrar una Diada de record a la nostra història, pensant en el lloc que volem ocupar a Espanya, a la UE, i amb ella, en el món.
Hem travessat un llarg camí molt dolorós, ple d’exigències i imposicions que hem hagut de superar, fins a vèncer. I sí, hem tornat a vèncer, encara que alguns no ho vulguin reconèixer. Avui, a la Diada del 2022, la senyera torna a onejar orgullosa i victoriosa dels embats tinguts. Els qui la van voler amagar han de ser conscients del seu fracàs.
Seguim i seguirem fidels al nostre país, i no permetrem nous atacs a uns símbols i una història, fruit de la lluita de moltes generacions. Aquesta Diada suposa girar pàgina a uns fets i uns objectius fracassats. Iniciem la nova etapa començant per reiterar la fidelitat a les nostres institucions. I deixant clar que Catalunya té en la senyera l’única bandera oficial.
