Fa dies que, per la feina que faig, tinc el privilegi de veure una cosa en transformació. I com que soc més de compartir que de retenir, i com que avui falta just una setmana, doncs ho comparteixo perquè obrin l’agenda i s’ho anotin. «Enecus», el proper cap de setmana 17 i 18 de setembre, al teatre Kursaal. La transformació la portem dins, tot i que de vegades no en som conscients i aleshores passen dues coses: o que ens transformem sense adonar-nos-en o que, com que no ens n’adonem, no ens transformem i deixem passar de llarg oportunitats. Això passa més sovint que no ens pensem.
La Transformació és el lema que acompanya el tren llarg de Manresa 2022, i dins aquest tren, el vagó de què els parlo es diu «Enecus». M’hi he colat sense fer nosa aquests dies i... El talent de Jordi Figueras ficant-se en la pell del que es fica en la pell del que es transforma davant de tothom emociona. El teatre transforma quan surts una mica diferent de com has entrat. Jordi Figueras transforma, paraula. Amb el gest, amb els silencis, amb les reflexions cap endins fetes enfora davant la platea i fetes sol i en companyia. No viatgem mai sols, nosaltres, perquè amb nosaltres sempre hi són, ho vulguem o no, els altres «jo» que ens fan dubtar, avançar, plorar o fer-nos grans. A l’espectacle que ha escrit i dirigit Enric Llort en diuen «presències». Pensin en quines són les seves i ara tanquin els ulls i visualitzin... Natxo Tarrés, Marta Valero, Salva Racero, Lluís Barrero i Celeste Alias. Presències amb veu pròpia, talent d’alçada, cantant en directe, amb una deliciosa música feta de bocins de sons treballada a mà pels germans Coll pensada i creada per xiuxiuejar-nos –gràcies també Coral Escriny– que el canvi és possible i que el canvi ets tu. I per què els he escrit tot això? Doncs perquè no s’ho perdin. Perquè hi vagin. Només se’n faran dues funcions al teatre Kursaal i trobo que és una ocasió d’or per deixar-se dur per la màgia transformadora del teatre. I, en aquest cas, teatre de quilòmetre zero amb talent infinit. Manufacturat aquí, per ser gaudit aquí i arreu si cal.
A l’escenari, volgudament, Jordi Figueras s’inspira i és Enecus. A la butaca, cadascú s’inspira en cadascú per transformar-se. O no. No hi ha més, i justament això és molt i és el tot. Honestedat humana i escènica i potència transformadora. Qualsevol decisió és lícita i possible. Poden anar-hi o no. Decidir és transformar. I no, no estic parlant de la mani de la Diada d’avui de si sí o si no, sinó del regal teatral que els espera el cap de setmana vinent. Els sabrà greu haver-s’ho perdut. Paraula.
