La Viquipèdia no va trigar ni una hora a actualitzar la biografia del príncep de Gal·les per informar que s’havia convertit en el rei del Regne Unit als 73 anys. La informació inclou dades bàsiques, com els noms que li van posar quan va néixer –Charles, Philip, Arthur, George–; els llocs d’on també és monarca –d’Antigua i Barbuda, d’Austràlia, de les Bahames, de Belize, del Canadà, de Granada, de Jamaica, de Nova Zelanda, de Papua Nova Guinea, de San Cristóbal i Nieves, de Santa Lucía, de San Vicente i les Granadines, de les illes Salomó i Tuvalu-; l’alçada, 178 cm, i el color del cabell, marró, i, afegit posteriorment, gris. Com a ocupacions cita que és aristòcrata (es veu que s’hi ha colat algun viquipedista amb sentit de l’humor), polític, filantrop, escriptor de literatura infantil, emprenedor, pilot d’helicòpter, jugador de polo i ambientalista. Ara, també és rei, després de passar a la història com a príncep per la seva relació tempestuosa amb Lady Di i per casar-se finalment amb la dona amb qui, segons la sèrie The Crown, ho hauria d’haver fet des del primer moment, però és que un príncep o un futur rei no pot fer ben bé el que vol i, si ho fa, ha de procurar que no se n’assabenti ningú. Aquesta és la clau.
Mentre l’endemà de la mort de la reina Elisabet II, hi ha qui en repassava els principals reptes als quals havia hagut de fer front i destacava que la seva longevitat li havia permès conèixer des d’un dels polítics més brillants del seu país, Winston Churchill, fins a un dels que li han fet més mal, Boris Johnson, paral·lelament, un altre dels temes que va sorgir a les tertúlies va ser l’estrena a HBO Max de la docusèrie Salvar al rei, que se centra en la cara més oculta i fosca del rei emèrit Joan Carles I. En una banda, l’error de la reina que, en un primer moment, va decidir no visitar el poble d’Aberfan, a Gal·les, que el 21 d’octubre del 1966 va patir una allau que el va sepultar i va matar 144 persones. Vuit dies després de l’accident, hi va anar. A l’altra banda, un rei campechano que ha hagut de demanar perdó per matar elefants, per viure una doble vida des de fa dècades per poder-se veure amb les Corinna i companyia de torn que han passat per la seva vida, i per unes activitats financeres que, finalment, el van obligar a abdicar. La monarquia és una anacronisme que, al meu entendre, fa temps que hauria de formar part del passat. Posats a triar, però, hauria preferit mil cop més la reina a qui els Sex Pistols cantaven amb ironia i mala llet allò de God Save The Queen que la jeta del «por qué no te callas?».
