L’any 2005 en el Congrés Mundial de Gerontologia i Geriatria celebrat a Rio de Janeiro va presentar-se el projecte de la «Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Grans». Posteriorment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va impulsar el projecte al qual Manresa s’hi va adherir l’any 2011. A finals de l’any 2012 a Espanya hi havia vuit ciutats que formaven part de la xarxa, actualment n’hi ha 228 entre elles alguns municipis de la comarca del Bages.
Un dels objectius és aconseguir un entorn agradable i saludable amb un envelliment actiu. També promoure la participació de les persones grans dins la societat. Participació en tots els àmbits: urbanisme, serveis socials, habitatge, salut, transport...
L’envelliment de les persones és un procés natural, irreversible, i si la salut ho permet tothom està predestinat a arribar-hi. Cal trencar els estereotips negatius que s’associen amb la vellesa. Tòpics de xacres diverses. Els governs han de legislar per protegir i promoure els drets de les persones grans.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) l’any 2001 la població a Espanya més gran de 65 anys era del 16% i l’any 2020 el percentatge havia augmentat fins al 21%. Segons estudis estadístics es preveu que l’any 2030 (d’aquí a 8 anys) el percentatge sigui del 25,6% i l’any 2050 el 30%. D’un temps ençà augmenta l’esperança de vida i disminueix la taxa de natalitat, per tant, és ben evident l’increment progressiu de les persones grans.
Per tot plegat en dissenyar les ciutats cal pensar en les necessitats d’aquest sector de la població. Cal comptar i confiar en les persones grans a l’hora de planificar la ciutat. Les ciutats han de projectar les seves infraestructures pensant en totes les edats. Els infants d’avui seran els vells de demà.
Ciutat amiga vol dir moltes coses: voreres amples i en bon estat; il·luminació adequada a la via pública; cartells i senyalització fàcil de llegir i d’entendre; transport públic adaptat amb plataformes elevadores; parcs urbans accessibles i integradors; semàfors de vianants amb senyal acústic i comptador de temps per creuar amb seguretat; lavabos públics; fàcil accés als edificis públics i als blocs d’habitatges amb rampes; passos de vianants sense barreres arquitectòniques; tecnologia digital entenedora i senzilla per accedir-hi; habitatges adaptats a les necessitats de les persones amb problemes de mobilitat; mobiliari urbà còmode (bancs amb respatller); espais esportius i lúdics per fer salut, etc. Sortosament, la societat i l’Administració tendeixen cada vegada més a conscienciar-se de les necessitats de les persones grans.
A Manresa ara toca avaluar el resultat del darrer cicle del programa. L’avaluació permet conèixer els resultats obtinguts i també conèixer el que no s’ha complert del que s’havia previst. Per planificar el nou programa d’acció per als propers anys cal la implicació de les entitats i col·lectius de les persones grans. Analitzar la ciutat que tenim i proposar la ciutat que volem.
Som-hi! cal aconseguir que a la vellesa celebrar anys sigui una benedicció i no una maledicció.
